13 de febrer de 2017

El petit príncep i la guineu

"Les persones ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les botigues. Però com que de botigues d'amics no n'hi ha, les persones ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm."


No m'he pogut resistir a compartir un dels meus passatges favorits d'El petit píncep, d'Antoine de Sain-Exupéry, i potser també la raó de la meva passió per les guineus. 

Encara fullejo de tant en tant la meva senzilla edició -això sí, dedicada- i he de confessar que vaig plorar molt amb la pel·lícula d'animació El petit príncep, amb direcció de Mark Osborne i guió d'Irena Brignull. Va ser en aquesta pel·lícula que vaig descobrir aquesta guineu de peluix. La troba la petita protagonista de la història entre les moltes andròmines de l'aviador i des d'aleshores l'acompanya en la resta de l'aventura.


Em va robar el cor fins a tal punt que vaig remenar i remenar per Internet fins que vaig trobar el patró de Happy Coridon, una dissenyadora italiana. Estic encantada amb el resultat però la veritat és que m'hi vaig haver de barallar bastant. 

En el primer combat em vaig haver d'enfrontar al cos, que segons el patró s'ha de teixir amb punt rus. Perdona? Punt què? No tenia ni idea de què coi era el punt rus però cal dir que al patró està molt ben explicat. Aquesta tècnica consisteix a teixir dues peces en fileres però amb la dificultat afegida que cal tallar el fil després de cada filera i tornar a començar, en lloc de girar la peça. Després cal cosir les dues peces -en aquest cas, una de carabassa i una de blanca- de manera que s'aconsegueix una peça bicolor amb el mateix efecte que teixint en espiral. Però per molt ben explicat que estigués, per la meva inexperiència o ineptitud, l'acabat no m'agradava gens. Així que després de diverses proves vaig teixir el cos amb la tècnica amigurumi i després hi vaig cosir una peça blanca teixida en fileres.  

L'altra decepció va ser que el cos és en realitat un tub i que la inclinació del coll només s'aconsegueix a força de doblegar-lo. A tot això cal afegir-hi alguna altra petita dificultat, per exemple per fer les orelles o trobar els botons adequats. 

I per ser fidel al peluix que em va robar el cor, vaig teixir la cua amb dos fils junts -el meu fil habitual de cotó i un fil de perlé del número 8- i vaig brodar unes estrelles a l'esquena amb el mateix fil de perlé.


La meva guineu de peluix m'ha fet pensar també en l'Scrump, la nina vudú de la Lilo, a la pel·lícula Lilo & Stitch. Dec tenir tenir debilitat pels peluixos que tenen un petit paper a les pel·lícules d'animació però hi he estat pensant i no en recordo cap més. I tu, en recordes algun?

30 de gener de 2017

Neko Atsume, en versió amigurumi

El primer impuls ha sigut titular aquesta entrada "Neko Atsume o el gat maleït", però al final m'he reprimit. La història comença amb la idea de fer un gat per a un amic. Havia de ser una mena de retrat de la seva gateta. Com que se'm va acudir pocs dies abans del seu aniversari i tenia moltes altres coses entre mans, havia de ser un patró senzill. Podia haver optat per qualsevol dels que he fet en aquest temps: el gat d'autor desconegutel gat de Stip & Haak o en Wolfgang, el gat enamorat. Però no tenen cara de gateta, la veritat. 

Pel camí vaig haver de descartar un patró gratuït en espanyol, tot i que no diré quin. No passa gaire sovint però de vegades, especialment en el cas de patrons gratuïts, la foto d'un amigurumi m'enamora i després, un cop teixides algunes peces, resulta un desastre.

La qüestió és que al final vaig acabar provant un patró de Little Bear Crochets i la gateta blanca i grisa del meu amic va estar acabada el dia del seu aniversari. Confio que em sabrà perdonar perquè no és ni de bon tros una de les meves millors creacions, malgrat que durant el procés vaig fer i desfer un parell de vegades.

Com que el resultat no m'havia acabat de convèncer i ja tenia la mosca al nas, en vaig voler fer un altre per a mi. Va ser aleshores quan vaig descobrir que el patró està basat en els gats de Neko Atsume, una aplicació per a mòbil de creació japonesa amb força èxit que jo desconeixia.


En aquesta segona versió, també vaig necessitar més d'un intent per aconseguir un resultat més o menys semblant als gats de Neko Atsume i que alhora em fes el pes, sobretot quant a proporcions. El resultat és la traducció i l'adaptació del patró que et pots descarregar en aquest enllaç.


En algun punt de tot aquest procés, només va faltar la meva mare, entusiasmada amb el gatet Neko Atsume. Mal que em pesi dir-ho, la seva opinió quan es tracta d'animals en versió amigurumi no és gaire fiable perquè no li agraden gens els que no estan de quatre potes. Així que aquest li havia d'encantar per força. 

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

16 de gener de 2017

A punt per al fred

Tot a punt per a l'onada de fred? Jo, de moment, no tinc gaire més fred que altres dies però segons els metereòlegs toca abrigar-se. Així doncs, és el moment ideal per estrenar el meu coll de ganxet.


A casa es van estranyar que per fi fes alguna cosa per a mi. La veritat és que ja era hora. Entre que em fa peresa teixir qualsevol cosa que no sigui un amigurumi i que no hi tinc gaire traça ni sé fer gaires punts més enllà del punt baix i el punt alt, vaig considerar que el millor era repetir amb el model que ja vaig fer per a la meva germana fa temps. Així que la base és el patró de Creativa Atelier però, com que jo volia fer-hi dos tombs i la meva talla havia de ser XL, la primera filera és de 140 cadenetes.

Un dels motius per repetir patró és que aquest punt m'encanta. Això sí, vaig haver de mirar-me i remirar-me un altre cop el vídeo de Crochet geek.


A més de repetir patró, també vaig comprar la mateixa llana: Merino Top, de la casa Valeria di Roma, en el color 126, que és un turquesa intens, tot i que la foto no li fa gaire justícia. N'he necessitat gairebé dos cabdells i amb un ganxet de 6 mm l'he enllestit molt ràpid.

Per a la pròxima onada de fred, que espero que sigui l'hivern vinent, em comprometo a provar altres patrons, potser per fer-me uns mitons, i també alguna altra llana, més suau i elàstica.

2 de gener de 2017

Hola, hivern #1

Vaig saludar la tardor amb l'Erwin, la gla, i ara que arriba el fred -menys del que jo voldria en aquestes latituds- toca fer el mateix amb el Simon, el ninot de neu. Evidentment, és un altre dels personatges de la col·lecció Four Seasons, de Lalylala


Últimament m'he estat queixant de patrons que no quadren o que no s'entenen i en els quals he de fer mil i una modificacions. No és aquest el cas dels patrons de Lalylala, que són dels que pots seguir fil per randa. Però he de confessar que hi he fet algunes modificacions. Això sí, no per necessitat sinó per voluntat pròpia. D'una banda he fet el nas una mica més gros. El motiu principal és que, amb el meu fil de cotó habitual i el meu ganxet, un anell màgic de 3 punts és impracticable. També he fet algunes modificacions en el barret amb l'objectiu de simplificar-lo. Malgrat això, hi insisteixo, el patró és perfecte.

Una altra de les coses que m'encanten dels patrons de Lalylala és que mai deixes d'aprendre. En el cas de la col·lecció Four Seasons, una nova tècnica per rematar: el que la Lydia Tresselt anomena invisible fasten off.


Benvingut, fred, i bon any a tothom.

26 de desembre de 2016

La Hjertrud i les cireretes de pastor

Per fi pots conèixer l'amiga de la Harriet, la llebre de les muntanyes. Es tracta de la Hjertrud, un cérvol que tresca pel bosc buscant cireretes de pastor i que també em va robar el cor. Totes dues són una creació de la dissenyadora noruega Ina Rho, que vaig descobrir per casualitat encara no sé com.


Tot i que els seus dissenys em van encantar, ja amb el patró de la Harriet vaig tenir algun problema. Però, com que ja havia anotat les modificacions, el procés amb la Hjertrud va ser més senzill, a excepció de les orelles bicolor, que em van donar algun maldecap. I és que el patró base de la Harriet i la Hjertrud és idèntic. Això sí, he brodat per a cadascuna un musell. Quant als complements, els he simplificat força i he fet combinacions diferents a les originals. Ah! I els he fet una cua. El departament de control de qualitat de casa sempre es preocupa pel realisme dels meus amigurumis...


I totes dues juntes, la Harriet i la Hjertrud, han aconseguit una bona collita de cireretes de pastor. Com més me les miro més m'enamoren...

25 de desembre de 2016

El regal

Aprofitant que el matí de Nadal és un bon moment per als regals, aquest és el resultat del sorteig que vaig prometre amb motiu de les 100.000 visites al blog. He fet el sorteig amb el web Fluky fa uns minuts i això és una captura de pantalla.


I el número 5 respon a Maus Crochet. Felicitats! Ja tinc la teva adreça electrònica.  Així que ara mateix t'envio el teu regal. 

Com ja saps el premi del sorteig eren els meus primers patrons premium, a la venda des del juliol a Patronesamigurumi.org i a Etsy: la papallona i la libèl·lula. Espero que et diverteixis molt teixint-les.


Gràcies a totes per ser-hi i bon Nadal!

19 de desembre de 2016

El meu primer experiment amb chalk paint

Sí, jo també m'he comprat alguns fascicles de la col·lecció "Crea y decora", de Planeta de Agostini, i m'he llançat a fer experiments amb chalk paint o pintura amb guix.


De fet, el pimer contacte amb aquest producte va ser pintar i envernissar el moble amb calaixos en el qual precisament guardo els cabdells de llana i altres estris com els ganxets, però, és clar, això no té gaires secrets. Aquest ha sigut realment el meu primer projecte decoratiu amb chalk paint: reciclar aquest pot de llauna, que ja fa alguns anys contenia un panettone i que estava decorat amb un estampat nadalenc tirant a hortera. 


Molt intuïtivament, després de fullejar els fascicles, vaig pintar el pot amb una esponja per no deixar marques de pinzellades. Vaig triar el color mint entre els pots de mostra de La Pajarita que regalen amb cada fascicle. Tot i haver de fer dues capes, encara me'n queda la meitat. A continuació vaig envernissar el meu pot de llauna amb vernís ultramat, també de La Pajarita.

Ara venia el més difícil. Vaig decidir decorar-lo amb la tècnica de decoupage. Així que vaig començar retallant unes flors i fixant-les amb cola transparent per a decoupage. Sí, el resultat és millorable, segurament perquè no era paper d'arròs sinó un paper bastant normal. Però crec que no hauria sigur capaç de retallar en un paper d'arròs. Per tant, ja em conformo.


L'últim pas va ser aplicar-hi cera per donar al meu pot de llauna un aspecte envellit. Concretament, vaig barrejar cera blanca i cera fosca. També he de millorar aquesta tècnica. Vaig aplicar la cera amb por perquè no estava segura del resultat.


En definitiva he après molt amb aquest projecte i he acomplert el meu objectiu: reciclar un pot hortera. Així que continuaré experimentant.

12 de desembre de 2016

Daurat i vermell, els colors del Nadal

Ja tinc llesta la meva felicitació de Nadal. La tradició va començar amb un arbre de Nadal i va continuar amb un ninot de neu. Enguany, la protagonista és aquest pinya daurada amb un llaç vermell, a punt per guarnir l'arbre o qualsevol racó de casa.


El patró és de Planet June. En realitat, és una col·lecció de sis patrons per fer pinyes diferents. Jo he triat el model F, tot i que hi he fet alguna petita variació. Amb el fil Chicago, de la casa Hilaturas LM, i un ganxet de 2 mm la meva pinya fa uns 6 cm. Evidentment la tria del fil ha sigut clau per donar-hi un toc nadalenc. En concret, aquest és el color número 4.


Al començament em costava una mica treballar amb aquest fil però a poc a poc m'hi vaig anar acostumant. A més, el patró és prou fàcil de seguir. El primer pas és teixir en espiral una base més o menys cònica i després fer les escames. El resultat, com tots els dissenys de Planet June, és una reproducció de ganxet molt realista.


Sí, és cert, enguany la meva felicitació de Nadal és poc kawaii. Però per a l'any vinent prometo un personatge molt esperat. De fet, en la meva ment ja està dissenyat i tot.

Per cert, bon Nadal!

11 de desembre de 2016

100.000 gràcies

Potser ets la visita 100.001 perquè avui mateix el blog ha arribat a les 100.000 visites. No sé si són moltes o són poques, però és un número rodó i em venia de gust celebrar-ho.


Les 100.00 visites es reparteixen entre les 180 entrades del blog, però no gaire equitativament. Per exemple, només la ballarina, el meu primer disseny important després de la tomaca, l'albergínia i els pèsols, té 20.000 visites.

Pel que fa als visitants, més de 30.000 són de l'Estat espanyol, més d'11.000 dels Estats Units i la tercera posició l'ocupa l'Argentina amb vora 8.000.

Però deixem-nos d'estadístiques. L'objectiu d'aquesta entrada era donar-te les gràcies per les visites i... fer-te un regal. Entre totes les persones que deixin un comentari en aquesta entrada des d'avui i fins al 24 de desembre sortejaré els meus primers patrons premium, a la venda des del juliol a Patronesamigurumi.org i a Etsy: la papallona i la libèl·lula. I si ets de les que, malgrat no tenir ni idea de català, també em segueix, no pateixis, que els patrons tenen versió en espanyol i en anglès.


Un cop més, 100.000 gràcies.

5 de desembre de 2016

Com posar ordre

Amb aficions crafties, és fàcil acumular tot de cintes, botons, flors de paper, fils i altres galindaines. El que no és tan fàcil és posar-hi ordre. Cansada de buscar capses i capsetes i de no saber on era cada cosa, vaig decidir que havia arribat el moment d'organitzar-se. 

Aleshores vaig començar una ruta per les botigues de decoració. Sí que hi vaig trobar alguns mobles amb calaixets, però els uns tenien un estil que no m'agradava i els altres no tenien les mides adequades. Així que quan vaig ensopegar amb l'Organize It Yourself de Sanglota vaig pensar que ja no tenia excusa.

L'Organize It Yourself és un imprimible per fer un organitzador d'estris d'oficina. Ah! I pots fer les combinacions que vulguis.


El meu objectiu no era endreçar els clips i les grapes. Necessitava, per tant, una mica més de capacitat. Així que vaig fer el meu organitzador en A3. És l'avantatge d'haver comprat una impressora amb alimentador per a fulls d'aquesta mida. El resultat és un organitzador de 22,5 x 15 cm aproximadament.


Amb el meu disseny, vaig haver d'imprimir, retallar i encolar 12 calaixos i els seus compartiments. A continuació, s'ha de fer una estructura en cartró ploma. Per si t'animes a fer-lo en A3, les mides del cartró ploma han de ser 22,5 x 14,2 cm i 14,1 x 14,1 cm. El pas final és encolar la coberta. I llest!


El projecte està qualificat de fàcil i se suposa que en dues hores ha d'estar enllestit. No t'enganyaré: a mi ni em va semblar fàcil ni el vaig enllestir en dues hores sinó en unes quantes tardes de sofà. Fins i tot he tingut un problema d'enginyeria i hi ha un calaix que no s'obre. Però el resultat no em pot agradar més. I el més important: ara tot està endreçat!