14 d’agost de 2017

Estrenant el meu kit de carvatge

Des que vaig començar a experimentar en el món DIY, em va fascinar la tècnica del carvatge de segells. Era una de tantes assignatures pendents fins que enguany pel meu aniversari una gran amiga em va regalar aquest kit de la Fábrica de texturas amb un munt de tintes.


Esperava les vacances amb candeletes per estrenar-lo. Dit i fet. Em vaig decidir per un cactus -no sé per què, últimanent m'obsessionen- que vaig dibuixar jo mateixa amb les meves rudimentàries habilitats  de dibuix. I vet aquí el meu primer segell. Això sí, després de destrossar una primera planxa. Sort que la meva amiga, previsora, a més del kit i de les tintes em va regalar algunes planxes extra.


Em sembla que aquest és l'inici d'una nova afició craft i que continuaré practicant, encara que sigui de forma autodidacta, aquesta tècnica que si primer em semblava difícil ara em sembla dificilíssima però apassionant. I tu, quina altra afició craft tens a més del ganxet?

7 d’agost de 2017

Qui fos una llúdriga....

Qui fos una llúdriga... Amb aquesta calor, absolutament insuportable els darrers dies, no se m'acut res millor que passar l'estona a l'aigua. Per això és el moment ideal de presentar-te aquesta llúdriga, disseny d'Airali Design, la marca de la italiana Ilaria Caliri, publicat en el número 40 de la revista Simply crochet.


El patró de la llúdriga també està a la venda a Etsy, però jo et recomano que en alguna ocasió facis un cop d'ull a la revista Simply crochet. Segur que t'encantarà. Tot i que se centra en altres tipus de projectes de ganxet, sempre amb molt de color, cada mes sol haver-hi algun patró amigurumi. Per exemple, ja me'n vaig comprar un altre número en què es publicava el patró de la guineu de Pica Pau. I com? No me'n vaig pas anar a la Gran Bretanya sinó que en vaig comprar una edició digital per poc més de 5 euros a través de la plataforma Zinio.

Tornant al patró d'Airali Design, és fabulós. Senzill i amb un resultat genial, requisits indispensables d'un patró com cal. Només hi vaig fer un canvi: i és que, per seguretat, en lloc de posar un netejapipes a la cua he jugat amb els augments i les disminucions per donar-hi la forma enroscada. Ah! I he pogut estrenar un dels musells de seguretat que vaig comprar a Puntos de fantasía.

I tu, tens a prop un estany amb nenúfars on submergir-te o et mors de calor com jo?

31 de juliol de 2017

Uns amigurumis monstruosos

Si em segueixes, segur que recordes la Judy i en Berndt. Amb ells vaig participar en el concurs de disseny d'Amigurumi patterns. Vaig estar molt contenta perquè gràcies al teu vot i a molts d'altres es van classificar en la posició 91 d'un total de 437 participants. I ara, uns mesos després, el patró d'aquests amigurumis monstruosos està disponible a la meva botiga d'Etsy en català però també en espanyol i anglès.

Sí, he trigat molt, més de mig any. Però és que jo soc lenta i el procés és complex. Cal testar els patrons, traduir-los, maquetar-los, fer fotos del procés, editar-les... El resultat són dos nous patrons, amb 14 pàgines i més de 30 fotos cadascun.



I tu que em segueixes fidelment al blog pots comprar amb un 20% de descompte qualsevol d'aquests patrons a Etsy fins al diumenge 6 d'agost. Només cal introduir el codi següent en el moment de fer el pagament:


Ah, i bones vacances si les comences demà.

25 de juliol de 2017

La Candice i el seu vestit de colors

No sóc gaire de nines, jo. Però, tot i que aquesta és un encàrrec de la meva mare per fer un regal, tenia moltes ganes de posar-m'hi. La Candice, de Dudu Toy Factory, va triomfar a Instagram l'estiu passat. Me'n vaig enamorar, especialment pels cabells i la possibilitat d'emprar tants colors. Així que quan la meva mare em va dir que volia regalar una nina a la petita Èlia ho vam tenir clar. 


El patró és fantàstic. Amb algunes petites variants pots dissenyar la teva pròpia nina sense cap restricció pel que fa als colors. Seguint amb el patró, la tècnica per unir les cames és força peculiar. M'agrada perquè permet asseure la nina amb facilitat però trobo que queda massa ampla de malucs. Així que si repeteixo amb aquest patró hi faré alguns canvis. 

Com sempre em passa, les dimensions d'aquest amigurumi em frenaven una mica però què hi farem. El resultat? 47 centímetres de nina que espero que enamorin l'Èlia igual que a mi.

17 de juliol de 2017

Fruites de ganxet

És estiu, faig uns dies de vacances i tenim molts plans. Això, en el vessant personal. En el vessant craft tinc uns quants projectes començats -alguns de ganxet i d'altres no-, algunes idees que esperen ser materialitzades i moltes sessions fotogràfiques pendents. Malgrat tot, fa tanta calor que no tinc ganes de res i m'he entretingut amb aquestes fruites de ganxet.


Estic pensant que potser les convertiré en agulles de pit. El patró de la pinya és de Pica Pau i el de la síndria és de Vibemai.



Per cert, has vist els personatges de Pica Pau per al seu pròxim llibre? Ja estic impacient per fer la gasela i l'ornitorinc. I per cert, has vist el moneder síndria de Vibemai? Ha triomfat a Instagram aquesta primavera i, tot i que no hi ha patró, és un dels meus projectes començats. A veure si tinc temps d'acabar-lo, amb folre i cremallera i tot, abans que arribi la tardor.

I tu, quins projectes tens aquest estiu?

10 de juliol de 2017

Beep, beep!

Crec que qualsevol generació coneix els Looney Tunes, però ocupen un lloc privilegiat en la memòria dels que vam viure la infantesa als anys 70 i 80, segurament perquè eren una proposta bastant surrealista i gamberra, comparada amb altres productes de la mateixa època.

I avui rescato d'entre els meus records el Correcamins, un ocell inclassificable que corria a través del desert sempre perseguit pel Coiot. 


Tant el Correcamins com el Coiot, acompanyats de l'ànec Lucas, en Bugs Bunny i així fins a un total de 8 personatges, els trobaràs a la col·lecció Baby Looney Tunes de Sueños Blanditos. I a un preu molt competitiu: fent càlculs, cada patró costa al voltant d'1 euro.

El patró és bastant entretingut perquè, almenys en el cas del Correcamins, s'han de combinar bastantes peces. Però no és gens difícil i a més està molt ben explicat. Personalment m'ha sorprès la tècnica de superposar peces: no és habitual en el món dels amigurumis i en canvi es poden aconseguir resultats espectaculars com aquest.


Una mica més difícil ho vaig tenir amb els ulls. Sueños Blanditos proposa fer-los de ganxet però no m'acabaven de convèncer i al final vaig optar pel feltre.


Ja tinc decidit que he de continuar ampliant la meva col·lecció de personatges de Looney Tunes. Evidentment, el pròxim ha de ser el Coiot, però ja se sap que sempre arriba tard...

3 de juliol de 2017

Hola, estiu #1

Vaig començar a l'octubre amb Erwin, la gla. El gener va ser el torn de Simon, el ninot de neu, i fa només uns mesos va arribar la primavera amb Marta, la calabruixa. Aixi que és de calaix: és estiu i, tot i que no és ni de bon tros una de les meves estacions de l'any preferides, per celebrar-ho et porto Smila, el gelat. Com ja saps és un patró de Lalylala, a la venda a Etsy.


Soc bastant fan de Lalylala i de fet espero amb candeletes el llibre que ha anunciat que publicarà a la tardor. Mai he criticat un patró d'aquesta coneguda dissenyadora alemanya. I tampoc ho faré ara. Però he de reconèixer que aquest patró estiuenc se m'ha entravessat. He hagut de fer canvis en tot el que no és el cucurutxo: a vegades no m'aclaria i d'altres no m'agradava el resultat. 

Tot i això, vist ara que està acabat, m'agrada prou el meu gelat de maduixa. I tots els seus col·legues -l'Erwin, el Simon i la Marta- s'han afegit a la festa.


El que no sé és si continuaré saludant les estacions de l'any amb la resta de personatges de la col·lecció Four Seasons. Tot i que n'hi ha que tinc moltes ganes de fer, com en Henry, en Heinz o la Pippa, ja me n'he avorrit una mica. Normalment soc constant i entusiasta, però crec que, per la xafogor o per algunes decepcions recents, el meu entusiasme està sota mínims. Ahir ni tans sols vaig agafar el ganxet! Però vaja, res que no pugui arreglar un bon gelat de maduixa.

Ah, i bon estiu!

26 de juny de 2017

Els gats, Tournicote i jo

Ja fa mesos que em vaig comprar Tendre crochet 2, de la Sandrine Deveze, del blog Tournicote... à cloche-pied, però com que la meva llista d'amigurumis pendents és interminable sempre vaig tard. 

Tot i que en un primer moment em van cridar l'atenció en Gédéon i en Victor, al final vaig optar pel gat Hulotte.


Fins una bona estona després d'haver començat no em vaig adonar de la coincidència: del primer llibre de la Sandrine Deveze també vaig triar un gat, en Wolfgang. He revisat la meva llista d'amigurumis pendents i hi ha cinc gats més!  Així que els hauré de dosificar. Si em segueixes és evident que soc una enamorada dels gats però he de reconèixer que això ratlla l'obessió. 

Però tornem al gat Hulotte, que m'ha captivat. No les tenia totes a l'hora de fer el musell però la idea d'aquesta peça superposada és genial. Quant al patró, només tinc una crítica que per cert ja vaig fer amb en Wolfgang: on s'és vist un gat sense cua? Per sort, és bastant fàcil improvisar-ne una.

En relació amb els colors, la Sandrine està aconseguint el que era inimaginable. Jo, que no soc gens de marrons ni torrats, estic entusiasmada amb el meu cabdell de color mostassa, que és un color molt estil Tournicote. I més encara des que he descobert el fil Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM: uns cabdells de 50 g amb els quals he ampliat la meva carta de colors. Fins i tot he canviat el negre del model original per més mostassa. He de reconèixer que amb el negre el meu gat semblava més un ós panda que un gat.

I com a toc final, una bandana d'estrelles. Això sí, sense vores ni res, que cosir és la meva assignatura pendent.

Ja tinc ganes de repetir amb un altre personatge de l'univers Tournicote, encara que no sigui un gat.

12 de juny de 2017

Sa altesa reial, la princesa caca

Diuen que els catalans som escatològics. No sembla cap disbarat si tenim en compte que per Nadal fem cagar el tió i posem un caganer al pessebre, que en un dels contes tradicionals més coneguts un bou es menja el Patufet i després es fa un pet, i que fins i tot tenim unes galetes anomenades pets de monja.  Jo em pensava que era un tòpic però la veritat és que el Sr. Descabdello, criat entre l'Uruguai i Galícia, encara ara s'escandalitza d'aquestes tendències escatològiques. He de reconèixer que de vegades per WhatsApp utilitzo l'emoticona de la caca només per fer-lo enrabiar.

Suposo que per tot això, tan bon punt vaig veure la princesa caca de la dissenyadora Anna Vozika, me'n vaig enamorar.


D'acord, és una mica poca-solta però molt graciosa. Personalment m'encanta l'expressió de la meva princesa, amb les seves galtetes i les seves pestanyes tan femenines.

El patró és genial. Això sí, en Freddy, la mosca amiga de la princesa, és una miniatura i em va donar més d'un maldecap.


Perquè amb tant d'osset i tant de conillet potser estem edulcorant massa això dels amigurumis. Des d'aquí reivindico el ganxet gamberro!

10 de juny de 2017

De festa

I què millor, per celebrar els tres anys de Descabdello, que la festa de El duende los hilos


T'hi apuntes? És una festa per conèixer altres blogs, de ganxet o del que sigui. I per si en descobreixes molts que t'agradin, hi trobaràs informació d'una app per gestionar els teus blogs preferits. Jo personalment faig servir la llista de lectura de Blogger, a través de la qual segueixo ja més de 100 blogs. Un d'aquests és El duende de los hilos, del qual et vaig parlar perquè em va encantar el seu truc per fer les galtes del drac de Sant Jordi.

Apa, que me'n vaig de festa!