16 de gener de 2017

A punt per al fred

Tot a punt per a l'onada de fred? Jo, de moment, no tinc gaire més fred que altres dies però segons els metereòlegs toca abrigar-se. Així doncs, és el moment ideal per estrenar el meu coll de ganxet.


A casa es van estranyar que per fi fes alguna cosa per a mi. La veritat és que ja era hora. Entre que em fa peresa teixir qualsevol cosa que no sigui un amigurumi i que no hi tinc gaire traça ni sé fer gaires punts més enllà del punt baix i el punt alt, vaig considerar que el millor era repetir amb el model que ja vaig fer per a la meva germana fa temps. Així que la base és el patró de Creativa Atelier però, com que jo volia fer-hi dos tombs i la meva talla havia de ser XL, la primera filera és de 140 cadenetes.

Un dels motius per repetir patró és que aquest punt m'encanta. Això sí, vaig haver de mirar-me i remirar-me un altre cop el vídeo de Crochet geek.


A més de repetir patró, també vaig comprar la mateixa llana: Merino Top, de la casa Valeria di Roma, en el color 126, que és un turquesa intens, tot i que la foto no li fa gaire justícia. N'he necessitat gairebé dos cabdells i amb un ganxet de 6 mm l'he enllestit molt ràpid.

Per a la pròxima onada de fred, que espero que sigui l'hivern vinent, em comprometo a provar altres patrons, potser per fer-me uns mitons, i també alguna altra llana, més suau i elàstica.

2 de gener de 2017

Hola, hivern #1

Vaig saludar la tardor amb l'Erwin, la gla, i ara que arriba el fred -menys del que jo voldria en aquestes latituds- toca fer el mateix amb el Simon, el ninot de neu. Evidentment, és un altre dels personatges de la col·lecció Four Seasons, de Lalylala


Últimament m'he estat queixant de patrons que no quadren o que no s'entenen i en els quals he de fer mil i una modificacions. No és aquest el cas dels patrons de Lalylala, que són dels que pots seguir fil per randa. Però he de confessar que hi he fet algunes modificacions. Això sí, no per necessitat sinó per voluntat pròpia. D'una banda he fet el nas una mica més gros. El motiu principal és que, amb el meu fil de cotó habitual i el meu ganxet, un anell màgic de 3 punts és impracticable. També he fet algunes modificacions en el barret amb l'objectiu de simplificar-lo. Malgrat això, hi insisteixo, el patró és perfecte.

Una altra de les coses que m'encanten dels patrons de Lalylala és que mai deixes d'aprendre. En el cas de la col·lecció Four Seasons, una nova tècnica per rematar: el que la Lydia Tresselt anomena invisible fasten off.


Benvingut, fred, i bon any a tothom.

26 de desembre de 2016

La Hjertrud i les cireretes de pastor

Per fi pots conèixer l'amiga de la Harriet, la llebre de les muntanyes. Es tracta de la Hjertrud, un cérvol que tresca pel bosc buscant cireretes de pastor i que també em va robar el cor. Totes dues són una creació de la dissenyadora noruega Ina Rho, que vaig descobrir per casualitat encara no sé com.


Tot i que els seus dissenys em van encantar, ja amb el patró de la Harriet vaig tenir algun problema. Però, com que ja havia anotat les modificacions, el procés amb la Hjertrud va ser més senzill, a excepció de les orelles bicolor, que em van donar algun maldecap. I és que el patró base de la Harriet i la Hjertrud és idèntic. Això sí, he brodat per a cadascuna un musell. Quant als complements, els he simplificat força i he fet combinacions diferents a les originals. Ah! I els he fet una cua. El departament de control de qualitat de casa sempre es preocupa pel realisme dels meus amigurumis...


I totes dues juntes, la Harriet i la Hjertrud, han aconseguit una bona collita de cireretes de pastor. Com més me les miro més m'enamoren...

25 de desembre de 2016

El regal

Aprofitant que el matí de Nadal és un bon moment per als regals, aquest és el resultat del sorteig que vaig prometre amb motiu de les 100.000 visites al blog. He fet el sorteig amb el web Fluky fa uns minuts i això és una captura de pantalla.


I el número 5 respon a Maus Crochet. Felicitats! Ja tinc la teva adreça electrònica.  Així que ara mateix t'envio el teu regal. 

Com ja saps el premi del sorteig eren els meus primers patrons premium, a la venda des del juliol a Patronesamigurumi.org i a Etsy: la papallona i la libèl·lula. Espero que et diverteixis molt teixint-les.


Gràcies a totes per ser-hi i bon Nadal!

19 de desembre de 2016

El meu primer experiment amb chalk paint

Sí, jo també m'he comprat alguns fascicles de la col·lecció "Crea y decora", de Planeta de Agostini, i m'he llançat a fer experiments amb chalk paint o pintura amb guix.


De fet, el pimer contacte amb aquest producte va ser pintar i envernissar el moble amb calaixos en el qual precisament guardo els cabdells de llana i altres estris com els ganxets, però, és clar, això no té gaires secrets. Aquest ha sigut realment el meu primer projecte decoratiu amb chalk paint: reciclar aquest pot de llauna, que ja fa alguns anys contenia un panettone i que estava decorat amb un estampat nadalenc tirant a hortera. 


Molt intuïtivament, després de fullejar els fascicles, vaig pintar el pot amb una esponja per no deixar marques de pinzellades. Vaig triar el color mint entre els pots de mostra de La Pajarita que regalen amb cada fascicle. Tot i haver de fer dues capes, encara me'n queda la meitat. A continuació vaig envernissar el meu pot de llauna amb vernís ultramat, també de La Pajarita.

Ara venia el més difícil. Vaig decidir decorar-lo amb la tècnica de decoupage. Així que vaig començar retallant unes flors i fixant-les amb cola transparent per a decoupage. Sí, el resultat és millorable, segurament perquè no era paper d'arròs sinó un paper bastant normal. Però crec que no hauria sigur capaç de retallar en un paper d'arròs. Per tant, ja em conformo.


L'últim pas va ser aplicar-hi cera per donar al meu pot de llauna un aspecte envellit. Concretament, vaig barrejar cera blanca i cera fosca. També he de millorar aquesta tècnica. Vaig aplicar la cera amb por perquè no estava segura del resultat.


En definitiva he après molt amb aquest projecte i he acomplert el meu objectiu: reciclar un pot hortera. Així que continuaré experimentant.

12 de desembre de 2016

Daurat i vermell, els colors del Nadal

Ja tinc llesta la meva felicitació de Nadal. La tradició va començar amb un arbre de Nadal i va continuar amb un ninot de neu. Enguany, la protagonista és aquest pinya daurada amb un llaç vermell, a punt per guarnir l'arbre o qualsevol racó de casa.


El patró és de Planet June. En realitat, és una col·lecció de sis patrons per fer pinyes diferents. Jo he triat el model F, tot i que hi he fet alguna petita variació. Amb el fil Chicago, de la casa Hilaturas LM, i un ganxet de 2 mm la meva pinya fa uns 6 cm. Evidentment la tria del fil ha sigut clau per donar-hi un toc nadalenc. En concret, aquest és el color número 4.


Al començament em costava una mica treballar amb aquest fil però a poc a poc m'hi vaig anar acostumant. A més, el patró és prou fàcil de seguir. El primer pas és teixir en espiral una base més o menys cònica i després fer les escames. El resultat, com tots els dissenys de Planet June, és una reproducció de ganxet molt realista.


Sí, és cert, enguany la meva felicitació de Nadal és poc kawaii. Però per a l'any vinent prometo un personatge molt esperat. De fet, en la meva ment ja està dissenyat i tot.

Per cert, bon Nadal!

11 de desembre de 2016

100.000 gràcies

Potser ets la visita 100.001 perquè avui mateix el blog ha arribat a les 100.000 visites. No sé si són moltes o són poques, però és un número rodó i em venia de gust celebrar-ho.


Les 100.00 visites es reparteixen entre les 180 entrades del blog, però no gaire equitativament. Per exemple, només la ballarina, el meu primer disseny important després de la tomaca, l'albergínia i els pèsols, té 20.000 visites.

Pel que fa als visitants, més de 30.000 són de l'Estat espanyol, més d'11.000 dels Estats Units i la tercera posició l'ocupa l'Argentina amb vora 8.000.

Però deixem-nos d'estadístiques. L'objectiu d'aquesta entrada era donar-te les gràcies per les visites i... fer-te un regal. Entre totes les persones que deixin un comentari en aquesta entrada des d'avui i fins al 24 de desembre sortejaré els meus primers patrons premium, a la venda des del juliol a Patronesamigurumi.org i a Etsy: la papallona i la libèl·lula. I si ets de les que, malgrat no tenir ni idea de català, també em segueix, no pateixis, que els patrons tenen versió en espanyol i en anglès.


Un cop més, 100.000 gràcies.

5 de desembre de 2016

Com posar ordre

Amb aficions crafties, és fàcil acumular tot de cintes, botons, flors de paper, fils i altres galindaines. El que no és tan fàcil és posar-hi ordre. Cansada de buscar capses i capsetes i de no saber on era cada cosa, vaig decidir que havia arribat el moment d'organitzar-se. 

Aleshores vaig començar una ruta per les botigues de decoració. Sí que hi vaig trobar alguns mobles amb calaixets, però els uns tenien un estil que no m'agradava i els altres no tenien les mides adequades. Així que quan vaig ensopegar amb l'Organize It Yourself de Sanglota vaig pensar que ja no tenia excusa.

L'Organize It Yourself és un imprimible per fer un organitzador d'estris d'oficina. Ah! I pots fer les combinacions que vulguis.


El meu objectiu no era endreçar els clips i les grapes. Necessitava, per tant, una mica més de capacitat. Així que vaig fer el meu organitzador en A3. És l'avantatge d'haver comprat una impressora amb alimentador per a fulls d'aquesta mida. El resultat és un organitzador de 22,5 x 15 cm aproximadament.


Amb el meu disseny, vaig haver d'imprimir, retallar i encolar 12 calaixos i els seus compartiments. A continuació, s'ha de fer una estructura en cartró ploma. Per si t'animes a fer-lo en A3, les mides del cartró ploma han de ser 22,5 x 14,2 cm i 14,1 x 14,1 cm. El pas final és encolar la coberta. I llest!


El projecte està qualificat de fàcil i se suposa que en dues hores ha d'estar enllestit. No t'enganyaré: a mi ni em va semblar fàcil ni el vaig enllestir en dues hores sinó en unes quantes tardes de sofà. Fins i tot he tingut un problema d'enginyeria i hi ha un calaix que no s'obre. Però el resultat no em pot agradar més. I el més important: ara tot està endreçat!


28 de novembre de 2016

D'amor i de monstres

Per segon any, em presento al concurs de disseny d'amigurumis que convoca el web Amigurumi patterns. A finals de mes s'acaba el termini per presentar dissenys a concurs i després hi haurà una votació popular.

L'objectiu amb més de 200 participants, alguns dels quals són professionals, no és pas guanyar sinó donar-se a conèixer. L'any passat, en Bernard, el meu forçut de circ, es va classificar en la posició 107! Imagina't! En aquesta edició, em conformo amb igualar aquesta posició o com a molt classificar-me entre els 100 primers.

Enguany l'objectiu era dissenyar un monstre amigurumi. I de tan fàcil, la tasca ha resultat difícil. De fet, alguna vegada havia buscat per Internet el patró per fer un monstre però havia trobat poca cosa i res que em convencés.

A l'hora d'esbossar el meu disseny, hi havia algunes constants que es repetien: boca amb ullals i ulls injectats en sang. D'aquí han sorgit el Berndt i la Judy, dos monstres entre esgarrifosos i tendres. D'acord, potser només tendres.


Per mi dissenyar significa descobrir noves formes de crear. Per això, com sempre en els meus dissenys, he fet alguns experiments per aconseguir resultats poc habituals en el món dels amigurumis. És el cas de la boca del Berndt, que em va donar molts maldecaps, i de les grapes tant de les mans com dels peus.

Pel que fa als colors, és veritat que els meus monstres són força sobris, però de fet és el meu estil. Per donar-hi un toc, només algun detall cosit o brodat.


En definitiva, aquesta és la presentació oficial del Berndt i la Judy, que són el meu petit homenatge, de ganxet, de cotó i de colors, a l'amor en totes les seves formes: entre monstres del mateix gènere o de gènere diferent, entre monstres de la mateixa raça o de races diferents, entre monstres de la mateixa classe social o de classes socials diferents... I, és clar, qui diu monstre diu persona.


Després de la votació, el Berndt i la Judy es van classificar en la posició 91 d'un total de 437 participants. Love is in the air...

14 de novembre de 2016

La Harriet i els cims nevats

No recordo exactament com vaig descobrir Ina Rho, una dissenyadora noruega, i el seu web InArt. Crec que va ser a Instagram, anant d'aquí cap allà. La qüestió és que quan vaig ensopegar amb la seva llebre de les muntanyes, la Harriet, me'n vaig enamorar.


M'encanten la seva expressió i la idea de la caputxa. Però no tot són flors i violes, ja que com passa sovint vaig haver de fer alguns canvis en el patró original. És cert que alguns van ser per gust: en ple procés creatiu el disseny em va semblar una mica massa barroc i vaig optar per eliminar les sabates i algun altre detall. Però també vaig haver de fer altres modificacions perquè no m'acabava d'entendre amb el patró, segurament els motius són que està en anglès, que hi ha poques fotos del procés i que hi deu haver algun error, perquè m'ho miri com m'ho miri hi ha càlculs que no quadren. Malgrat tot, cal reconèixer altres virtuts del patró, com una idea genial per a l'arquitectura del cap i del cos que no puc desvelar.


I si com jo t'has enamorat de la Harriet, estigues al cas perquè ben aviat arribarà una amiga seva.