17 de juliol de 2017

Fruites de ganxet

És estiu, faig uns dies de vacances i tenim molts plans. Això, en el vessant personal. En el vessant craft tinc uns quants projectes començats -alguns de ganxet i d'altres no-, algunes idees que esperen ser materialitzades i moltes sessions fotogràfiques pendents. Malgrat tot, fa tanta calor que no tinc ganes de res i m'he entretingut amb aquestes fruites de ganxet.


Estic pensant que potser les convertiré en agulles de pit. El patró de la pinya és de Pica Pau i el de la síndria és de Vibemai.



Per cert, has vist els personatges de Pica Pau per al seu pròxim llibre? Ja estic impacient per fer la gasela i l'ornitorinc. I per cert, has vist el moneder síndria de Vibemai? Ha triomfat a Instagram aquesta primavera i, tot i que no hi ha patró, és un dels meus projectes començats. A veure si tinc temps d'acabar-lo, amb folre i cremallera i tot, abans que arribi la tardor.

I tu, quins projectes tens aquest estiu?

10 de juliol de 2017

Beep, beep!

Crec que qualsevol generació coneix els Looney Tunes, però ocupen un lloc privilegiat en la memòria dels que vam viure la infantesa als anys 70 i 80, segurament perquè eren una proposta bastant surrealista i gamberra, comparada amb altres productes de la mateixa època.

I avui rescato d'entre els meus records el Correcamins, un ocell inclassificable que corria a través del desert sempre perseguit pel Coiot. 


Tant el Correcamins com el Coiot, acompanyats de l'ànec Lucas, en Bugs Bunny i així fins a un total de 8 personatges, els trobaràs a la col·lecció Baby Looney Tunes de Sueños Blanditos. I a un preu molt competitiu: fent càlculs, cada patró costa al voltant d'1 euro.

El patró és bastant entretingut perquè, almenys en el cas del Correcamins, s'han de combinar bastantes peces. Però no és gens difícil i a més està molt ben explicat. Personalment m'ha sorprès la tècnica de superposar peces: no és habitual en el món dels amigurumis i en canvi es poden aconseguir resultats espectaculars com aquest.


Una mica més difícil ho vaig tenir amb els ulls. Sueños Blanditos proposa fer-los de ganxet però no m'acabaven de convèncer i al final vaig optar pel feltre.


Ja tinc decidit que he de continuar ampliant al meva col·lecció de personatges de Looney Tunes. Evidentment, el pròxim ha de ser el Coiot, però ja se sap que sempre arriba tard...

3 de juliol de 2017

Hola, estiu #1

Vaig començar a l'octubre amb Erwin, la gla. El gener va ser el torn de Simon, el ninot de neu, i fa només uns mesos va arribar la primavera amb Marta, la calabruixa. Aixi que és de calaix: és estiu i, tot i que no és ni de bon tros una de les meves estacions de l'any preferides, per celebrar-ho et porto Smila, el gelat. Com ja saps és un patró de Lalylala, a la venda a Etsy.


Soc bastant fan de Lalylala i de fet espero amb candeletes el llibre que ha anunciat que publicarà a la tardor. Mai he criticat un patró d'aquesta coneguda dissenyadora alemanya. I tampoc ho faré ara. Però he de reconèixer que aquest patró estiuenc se m'ha entravessat. He hagut de fer canvis en tot el que no és el cucurutxo: a vegades no m'aclaria i d'altres no m'agradava el resultat. 

Tot i això, vist ara que està acabat, m'agrada prou el meu gelat de maduixa. I tots els seus col·legues -l'Erwin, el Simon i la Marta- s'han afegit a la festa.


El que no sé és si continuaré saludant les estacions de l'any amb la resta de personatges de la col·lecció Four Seasons. Tot i que n'hi ha que tinc moltes ganes de fer, com en Henry, en Heinz o la Pippa, ja me n'he avorrit una mica. Normalment soc constant i entusiasta, però crec que, per la xafogor o per algunes decepcions recents, el meu entusiasme està sota mínims. Ahir ni tans sols vaig agafar el ganxet! Però vaja, res que no pugui arreglar un bon gelat de maduixa.

Ah, i bon estiu!

26 de juny de 2017

Els gats, Tournicote i jo

Ja fa mesos que em vaig comprar Tendre crochet 2, de la Sandrine Deveze, del blog Tournicote... à cloche-pied, però com que la meva llista d'amigurumis pendents és interminable sempre vaig tard. 

Tot i que en un primer moment em van cridar l'atenció en Gédéon i en Victor, al final vaig optar pel gat Hulotte.


Fins una bona estona després d'haver començat no em vaig adonar de la coincidència: del primer llibre de la Sandrine Deveze també vaig triar un gat, en Wolfgang. He revisat la meva llista d'amigurumis pendents i hi ha cinc gats més!  Així que els hauré de dosificar. Si em segueixes és evident que soc una enamorada dels gats però he de reconèixer que això ratlla l'obessió. 

Però tornem al gat Hulotte, que m'ha captivat. No les tenia totes a l'hora de fer el musell però la idea d'aquesta peça superposada és genial. Quant al patró, només tinc una crítica que per cert ja vaig fer amb en Wolfgang: on s'és vist un gat sense cua? Per sort, és bastant fàcil improvisar-ne una.

En relació amb els colors, la Sandrine està aconseguint el que era inimaginable. Jo, que no soc gens de marrons ni torrats, estic entusiasmada amb el meu cabdell de color mostassa, que és un color molt estil Tournicote. I més encara des que he descobert el fil Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM: uns cabdells de 50 g amb els quals he ampliat la meva carta de colors. Fins i tot he canviat el negre del model original per més mostassa. He de reconèixer que amb el negre el meu gat semblava més un ós panda que un gat.

I com a toc final, una bandana d'estrelles. Això sí, sense vores ni res, que cosir és la meva assignatura pendent.

Ja tinc ganes de repetir amb un altre personatge de l'univers Tournicote, encara que no sigui un gat.

12 de juny de 2017

Sa altesa reial, la princesa caca

Diuen que els catalans som escatològics. No sembla cap disbarat si tenim en compte que per Nadal fem cagar el tió i posem un caganer al pessebre, que en un dels contes tradicionals més coneguts un bou es menja el Patufet i després es fa un pet, i que fins i tot tenim unes galetes anomenades pets de monja.  Jo em pensava que era un tòpic però la veritat és que el Sr. Descabdello, criat entre l'Uruguai i Galícia, encara ara s'escandalitza d'aquestes tendències escatològiques. He de reconèixer que de vegades per WhatsApp utilitzo l'emoticona de la caca només per fer-lo enrabiar.

Suposo que per tot això, tan bon punt vaig veure la princesa caca de la dissenyadora Anna Vozika, me'n vaig enamorar.


D'acord, és una mica poca-solta però molt graciosa. Personalment m'encanta l'expressió de la meva princesa, amb les seves galtetes i les seves pestanyes tan femenines.

El patró és genial. Això sí, en Freddy, la mosca amiga de la princesa, és una miniatura i em va donar més d'un maldecap.


Perquè amb tant d'osset i tant de conillet potser estem edulcorant massa això dels amigurumis. Des d'aquí reivindico el ganxet gamberro!

10 de juny de 2017

De festa

I què millor, per celebrar els tres anys de Descabdello, que la festa de El duende los hilos


T'hi apuntes? És una festa per conèixer altres blogs, de ganxet o del que sigui. I per si en descobreixes molts que t'agradin, hi trobaràs informació d'una app per gestionar els teus blogs preferits. Jo personalment faig servir la llista de lectura de Blogger, a través de la qual segueixo ja més de 100 blogs. Un d'aquests és El duende de los hilos, del qual et vaig parlar perquè em va encantar el seu truc per fer les galtes del drac de Sant Jordi.

Apa, que me'n vaig de festa!

2 de juny de 2017

Tres anys descabdellant

Sí, el temps passa volant. Ja fa tres anys que va néixer aquest blog, només uns mesos després de començar a fer ganxet. Aleshores ni tan sols em podia imaginar fins on em portarien el fil i el ganxet.

En aquests tres anys, he anat assumint nous reptes. Això sí, a pas de puça. El primer any vaig començar amb els meus propis dissenys, l'any passat vaig obrir una botiga a Etsy, amb un nombre discret de vendes però amb molt bones ressenyes, i enguany faig el salt a les xarxes socials. Sí, sí, des d'avui mateix em pots trobar a Instagram. Aquest és l'enllaç directe, gràcies al disseny de Creative Mindly.


I després de tres anys descabdellant, continuo tenint moltes idees en ment i una gran llista de projectes pendents. Només em falta temps per fer-ho tot realitat. De moment, estic acabant de maquetar els pròxims patrons que posaré a la venda a Etsy. Però abans que acabi l'any també vull compartir alguns patrons de forma gratuïta. Ja t'avanço que un serà per Nadal i que el color vermell hi tindrà un gran protagonisme.

Ja ho veus: hi ha encara molts cabdells per descabdellar. I res tindria sentit sense tu, que passes per aquí de visita. Així que gràcies.

29 de maig de 2017

Maneki neko o el gat de la sort

Un maneki neko, també conegut com gat de la sort, és una popular figura japonesa que es diu que porta sort al seu amo. Segur que n'has vist. Solen ser de ceràmica i mouen la poteta. El que no sé és si n'has vist en versió amigurumi. A casa, entre que som una mica supersticiosos i que ens encanten els gats, vam decidir que n'hi ha havia d'haver no un sinó dos.


Així que quan vaig trobar aquest maneki neko de Rabbiz Design ho vaig tenir clar. No és una dissenyadora gaire coneguda, segurament perquè no té presència a les xarxes, però les seves vendes a Etsy l'avalen. Quant al patró, és el més complet que he comprat fins ara: 22 pàgines amb un munt de gràfics i més de 200 fotos!

A més, el patró inclou les indicacions per fer tres tipus de maneki neko, ja que en funció dels colors, de quina pota tenen aixecada i dels complements tenen un significat o un altre.

I per quin vaig començar? Doncs pel més important però també el més desconegut: el gat protector de la salut i el benestar, que és blanc i negre, aixeca totes dues potes i porta un collar de color verd.


El va seguir el gat de la sort o de la riquesa, que és groc amb ratlles negres, aixeca la pota dreta i porta un collar de color vermell i un koban, una antiga moneda japonesa. El patró és tan complet que proposa 8 possibilitats diferents per brodar el koban. Jo vaig triar la paraula riquesa, sobretot perquè era la més fàcil de brodar. Imagina't les altres!


El maneki neko que no he fet és el gat de benvinguda que els japonesos solen tenir a les botigues per atraure la clientela. També és groc amb ratlles negres però aixeca la pota esquerra i amb l'altra aguanta un peixet rosa.

Tot i que el patró és genial, he de reconèixer que és de dificultat alta. I encara cal sumar-hi que, per fer tots els detalls en tapestry, en lloc de teixir en espiral s'ha de tancar cada filera amb un punt invisible i començar la següent amb una cadeneta. I en això sóc un desastre. Malgrat no teixir en espiral he d'anar fent modificacions en el patró perquè si no el punt inicial de cada filera em queda una mica més endavant que l'anterior i, és clar, llavors el tapestry no quadra. 

És evident que faig alguna cosa malament però no sé quina. És el problema de ser autodidacta. Hauré de continuar treballant-hi. Mentrestant, et desitjo molta sort encara que no tinguis un maneki neko.

15 de maig de 2017

Pues suaus d'eriçó

A mi aquest petit eriçó, rodonet i suau, em té el cor robat però també he de reconèixer que, segons alguns, com el Sr. Descabdello, no s'assembla gaire a un eriçó. La meva teoria és que alguns han vist pocs dibuixos animats en la infantesa i menys encara en l'edat adulta. Cras error.


Però tornem a l'eriçó. És un patró gratuït d'AmiguruMei, publicat a Craft Passion, que fa temps que tenia pendent. I per què he trigat tant a posar-m'hi? Per una qüestió logística: no trobava el fil adequat per fer les pues. És veritat que hi ha bastants fils amb aquest efecte però el marró no sol ser habitual a la paleta de colors. Així que quan vaig descobrir el Katia Chantilly en el color 57 a Puntos de fantasía vaig fer un salt d'alegria. Potser té un efecte ovella més que no pas efecte pues d'eriçó, però aquesta és també la proposta d'AmiguruMei, la qual cosa converteix aquest eriçó en un amigurumi molt dolç. Això sí, en lloc d'incorporar aquest fil a la peça principa, el que he fet és una mena de casc amb el Katia Chantilly i després l'hi he cosit.


Fora de la dificultat de trobar el fil adequat per simular les pues, el patró és molt senzill. Idees tan simples per fer el musell -llàstima que ara tinc un ull de seguretat desaparellat- i la mandíbula inferior donen un resultat espectacular.

I quina va ser la pedra a la sabata a l'hora de fer el meu eriçó? Doncs els ulls. No sé per què però no la vaig encertar fins a la tercera versió! Al final vaig optar per uns ulls ovalats de 8 mm que vaig col·locar entre les fileres 11 i 12 amb uns 8 punts de separació aproximadament entre tots dos. També vaig provar per enèsima vegada d'enfonsar els ulls, tal com proposa el patró d'AmiguruMei. Aquest cop vaig seguir un tutorial de Tejiendo con Chico. El tutorial és genial. De fet, en un primer moment vaig pensar que ho havia aconseguit però, quan vaig acabar de posar cotó sintètic a l'esfera del cos, ja havia recuperat la forma. De manera que gairebé no es nota.


Però, malgrat totes aquestes vicissituds, com deia a l'inici aquest eriçó de pues suaus i somriure entremaliat m'ha robat el cor. I a tu?

1 de maig de 2017

Un flamenc als aiguamolls

El flamenc és una au singular, no només pel seu color rosa, que per cert es deu a un dels microorganismes dels quals s'alimenta, sinó també per un coll sinuós, unes potes llarguíssimes, un bec ganxut... Sembla una au molt exòtica quan de fet, a només uns quilòmetres, al delta de l'Ebre, n'hi ha bandades espectaculars.

El meu flamenc, però, no forma part d'una bandada del delta de l'Ebre sinó que s'ha trobat sol entre tots aquests ànecs en un petit aiguamoll a Cambrils que, per cert, és un dels meus racons preferits.


I és que no em vaig poder resistir al flamenc publicat a Zoomigurumi 5, disseny d'Irene Strange. Això sí, vaig fer alguns canvis en la tria de colors de manera que en el meu flamec hi ha una explosió de rosa en totes les tonalitats del meu stash. Quant al patró, tot i que està classificat de dificultat mitjana, és bastant fàcil. Les úniques possibles dificultats són teixir les potes, que són un tub estret, i també l'arquitectura del bec, que està molt ben explicada. Ara bé, per donar forma al coll i a les potes és imprescindible posar-hi filferro. És una llàstima perquè això implica que aquest amigurumi té una finalitat exclusivament decorativa i que no és apte per jugar-hi.


El patró és genial. De fet, els llibres publicats per Amigurumi patterns sempre són una garantia. Tot i que n'hi ha uns quants més abans -el primer de la sèrie es va publicar l'any 2012- i també després -fa uns mesos s'ha publicat Zoomigurumi 6-, aquest és un dels meus preferits: ja n'han sortit el camell de Woolytoons i el paó de Pica Pau, i n'hi ha d'altres a la llista -l'alpaca, la morsa i el cocodril, segur-.