16 d’octubre de 2017

Bon dia a la Vila del Pingüí

Així començava cada capítol de la sèrie japonesa d'anime El Dr. Slump, creada per Akira Toriyama, que després va crear Bola de drac.

TV3 va emetre El Dr. Slump als anys 80. A mi em va enxampar d'adolescent, però és una sèrie tan surrealista i irreverent que crec que tenia més seguidors entre la gent de la meva edat que entre la canalla.

Malgrat el títol, la gran protagonista de la sèrie és l'Arale, un robot humanoide creat pel Dr. Slump en forma de nena d'uns 10 o 12 anys amb una força extraordinària i amb un desconeixement absolut dels convencionalismes. L'Arale i el seu creador viuen a la Vila del Pingüí i estan envoltats de personatges encara més surrealistes com un sol que es renta les dents cada matí; un porc autòmat que anuncia que s'ha fet de dia; la Gachan, un bebè amb ales que també és una creacció del Dr. Slump, i... caques de color rosa que parlen. 


Sí, tot aquest rotllo era per explicar-te que aquesta caca riallera és un personatge d'anime japonès i per excusar la meva recent obsessió per les caques en versió amigurumi. Després de la princesa caca, un disseny d'Anna Vozika, i del meu al·legat a favor del ganxet gamberro, vaig pensar que podia versionar aquest fantàstic patró per fer la caca rosa de l'Arale. Només calia canviar el color del fil, brodar els ulls -que per cert em va costar moltíssim- i fer-li la boca amb feltre blanc i negre i un retolador Posca de color rosa.

I tu, coneixies l'Arale o ja em faig gran?

4 d’octubre de 2017

Un gosset tristoi

La setmana que publico un post habitualment ho faig en dilluns, però aquest dilluns estava trista. Si no t'imagines per què, fes un cop d'ull a les portades de la premsa escrita internacional o al que n'han dit televisions com la CNN, Al JazeeraTele Sur o Sky News.

Potser un blog de ganxet no és el lloc per posicionar-me sobre l'actualitat informativa però després de l'odi i la violència una no pot continuar com si res. 

Per això també entre els amigurumis que estan enllestits i als quals ja he fet la sessió de fotos, n'he triat un amb aspecte tristoi. És aquest gosset, disseny del blog Oh, divino botón.


És un disseny senzill, ideal per customitzar-lo com vulguis. En el meu cas, la taca a l'ull, el llacet, els pantalons... A més, amb uns 14 cm, és de la mida ideal. Ja saps que m'avorreixo amb els amigurumis enormes. 

Tot i que m'he divertit molt amb aquest patró, avui no tinc ganes d'escriure més. Espero que el pròxim dia no estiguem tan tristos ni jo ni l'amigurumi que protagonitzi el post. 

25 de setembre de 2017

A fer nones

Sempre ho dic: no m'agraden gaire les nines. I he de confessar que els bebès tampoc. Sí, flagel·leu-me, mares de família. Sempre he pensat que és perquè jo ja tinc un nen interior i no pas gaire amagat però el Sr. Descabdello discrepa: diu que no tinc un nen interior sinó 22 com a mínim! Però ja m'estic desviant del tema. Tot i que havia començat dient que no m'agraden gaire les nines, fins i tot a mi en Hoki em va entendrir. És tan dolç, amb aquests ullets dormilegues... A més, encara no havia provat cap patró d'Amour Fou Crochet. Així que m'hi vaig decidir.


El patró és, en línies generals, fantàstic. Per exemple, compleix amb el requisit de ser senzill i, malgrat això, donar com a resultat un amigurumi original. Només he afegit el llaç al pantalonet inspirada per Mis pequicosas. Els ulls brodats són un encert i també m'han agradat molt les galtes brodades amb punt de creu. Nassos i melics no són habituals en el món dels amigurumis però en aquest disseny són imprescindibles. I és tan fàcil com fer un puff stitch o com en diu la Carla Mitrani al patró en espanyol un punto pochoclo. Aquesta sí que és bona! Un altre sinònim a la llista i jo sense saber com dir-ne en català! 


Però no tot són flors i violes. I és que he tingut un clar problema en les proporcions: he hagut de suprimir 4 o 5 fileres del cap -després de tantes provatures ja no recordo amb exactitud quantes- per aconseguir una forma arrodonida, pròpia d'un cap. I una darrera qüestió que no m'ha agradat del patró és que la dissenyadora proposa teixir la gorra amb un fil més gruixut i un ganxet de 4,5 mm. Per què se suposa que he de tenir un fil més gruixut? I per què se suposa que el resultat de la gorra amb un fil més gruixut serà proporcional al cap? Em sembla que el més lògic és teixir tot l'amigurumi amb el mateix tipus de fil, precisament per assegurar la proporcionalitat. Potser sí que estic rondinaire però és que quan compro un patró, precisament perquè hi ha una feina de disseny al darrere, espero poder fer ganxet tranquil·lament i sense haver de prende notes ni amoïnar-me mirant l'amigurumi des de totes les òptiques possibles per decidir si faig una filera més o no.  


Malgrat aquestes ensopegades, el resultat final és molt tendre. La prova és que en Hoki va ser un dels gairebé 50 amigurumis que vaig vendre al Mercat d'Artesania de Montbriart, a Montbrió del Camp, en el qual, tal com et vaig mostrar a Instagram Stories, vaig participar. Per cert, una cita imprescindible per als amants de l'art!

18 de setembre de 2017

Amb ganes de tardor

Crec que ja ho he dit diverses vegades: la tardor és la meva estació de l'any preferida. Em fa pensar en dies de pluja i botes d'aigua; en guineus i altres animals del bosc; en postes de sol vermelles; en fulles, castanyes, glans i bolets; i sobretot sobretot en tardes a la meva butaca preferida, amb un te a punt, i amb un garbuix a la falda entre la manta, el cabdell i la gata ara que ja no ens fem calor l'una a l'altra. Ja sé que encara falta una mica perquè arribi tot això però aquests dies de fresca i de tardor avançada me n'han fet venir ganes.

Així que m'he preparat per a la tardor, i més concretament per al meu te en aquella hora de la tarda en què puc començar a dedicar-me al ganxet, amb aquest posatasses de Gallimelmas e imaginancias que ja va triomfar a les xarxes l'hivern passat. Ja saps que jo, que tinc una llista interminable de projectes pendents, sempre vaig tard...



Fa temps que segueixo a Gallimelmas i els seus fantàstics dissenys. No es dedica a vendre patrons sinó a vendre amigurumis i a impartir tallers però de tant en tant ens regala algun patró preciós com aquest. Jo només hi he afegit una floreta per donar-hi un toc de color. Sí, ja sé que és una mica contradictori això de la tardor i les flors.

A més, és un patró molt senzill. L'única possible dificultat és el puff stitch però ara, després del meu estoig inspirat en Vibe Mai, ja hi tinc la mà trencada. Tant que fins i tot és un punt bastant protagonista en la creació que ja fa mesos que tinc a punt de presentar-te. Però hauré d'esperar el Nadal o almenys que la tardor estigui una mica més avançada. Quina impaciència! He començat dient que tenia ganes de tardor i ja estic parlant de Nadal. Mentre esperem, fes-te un te -si no et ve de gust calentet també pot ser amb gel- i explica'm quina és la teva estació de l'any preferida.

11 de setembre de 2017

En Jumpy, la gravetat i el rock

Aquest és un dels meus descobriments a Instagram: en Jumpy, un disseny de Little happy crochet. No buscava pas un conill i menys encara amb auriculars però em va semblar molt divertit i en un rampell em vaig comprar el patró.


És un disseny molt senzill. Només és que és una mica contradictori: amb 37 cm d'alçada no té res de petit. El cap té una circumferència màxima de 102 punts, de manera que és interminable! I això que el vaig reduir a 96 punts perquè passar dels 100 em semblava un atemptat contra la llei de la gravetat. Efectivament, la pega que té aquest amigurumi un cop acabat és que res s'aguanta dret: ni el cap ni tampoc les orelles, que déu-n'hi-do!

Per fer la foto, vaig rescatar uns quants discos de vinil de la casa familiar: rock del bo dels anys 80 i 90! I ja m'ha passat pel cap comprar-me un tocadiscos. La qüestió és on el podríem posar en aquesta casa de 70 metres quadrats, on en Jumpy, amb aquest cap tan gros, ja n'ocupa una petita part. Hauré de continuar-hi pensant...

6 de setembre de 2017

Un estoig inspirat en Vibe Mai

Ja ho vaig avançar en ple estiu, quan m'entretenia amb aquestes fruites de ganxet: l'estoig síndria de Vibe Mai, que va triomfar a Instagram, era un dels meus projectes d'estiu. 


Me'n vaig enamorar i l'havia de fer tant sí com no. La llàstima és que no vaig trobar el patró al blog de Vibe Mai. I t'asseguro que el vaig remenar de dalt a baix: com que està escrit en danès anava ben perduda. Així que he hagut d'improvisar. De fet, el patró no té gaires secrets: es tracta d'anar teixint en espiral en puff stitch. Però per si et serveix d'ajuda aquí tens el patró.


En peces com aquesta és important que el resultat sigui un cercle perfecte i no pas un hexàgon. El truc, segur que ja ho saps, és intercalar els augments, tal com explica Lanas y ovillos. Per simplificar, habitualment aquest truc no s'explicita en els patrons, excepte potser en els de Lalylala, però jo ja ho faig d'esma en les fileres en què el nombre de punts anterior a l'augment o la disminució és parell. També dona molt bon resultat en peces grosses, per evitar les cicatrius del teixit. 

Amb tot plegat, i amb una mica de pràctica en puff stitch, que primer tant em costava, aquest estoig no té grans dificultats. Per a mi, el pitjor va venir a l'hora de cosir el folre i la cremallera. Ben convençuda, vaig comprar un retall de roba ben bonic, una cremallera de 25 cm i un fil del color ideal. Fins i tot vaig tallar la roba i vaig començar a cosir. Peròòò... he de confessar que soc un desastre. Així que al final em vaig rendir i vaig demanar ajuda. Em consolo pensant que cosir una cremallera i el folre en una peça amb l'acabat rodó era un projecte massa ambiciós per començar i m'he promès que ho tornaré a intentar en alguna peça rectangular.


Per rematar el meu estoig, vaig fer una borla amb l'ajut d'aquest tutorial de Tejiendo Perú.

Malgrat tot, llueixo molt contenta el meu estoig inspirat en Vibe Mai. I tu, has acabat els teus projectes d'estiu?

28 d’agost de 2017

Més chalk paint

Després del meu primer experiment amb chalk paint he continuat treballant-hi. Per exemple, he restaurat un balancí de bambú i he decorat amb la tècnica de foto transfer una capsa per amagar els cables elèctrics que niaven al costat de l'endoll principal de la sala. 

Però un dia, poc abans de l'estiu, va arribar a casa el Sr. Descabdello amb una capsa de galetes, tot cofoi perquè ja tenia una altra capsa de llauna per continuar els meus experiments amb chalk paint. A prendre pel sac l'operació biquini, perquè, és clar, primer ens vam haver de menjar les galetes.


Un cop ens vam acabar les galetes i vaig tenir la capsa buida vaig decidir provar la tècnica stencil amb una de les plantilles de la col·lecció "Crea y decora" de Planeta de Agostini, que d'aquí ve la fal·lera per la chalk paint. Vaig triar el color sweet lime per pintar la capsa i marron glacé per a l'stencil. Però la cosa no va anar tan bé com amb el découpage, protagonista del meu primer experiment. I és que he pintat aquesta bicicleta amb stencil un total de 5 vegades fins que el resultat em va semblar acceptable. Després d'aquestes cinc vegades per fi vaig aprendre que cal carregar molt i molt poc el pinzell d'estergir i que la paciència és la mare de la ciència.

Per rematar la decoració amb stencil, vaig voler pintar unes flors a la cistella de la bicicleta. La tècnica, senzillíssima, és recurrent en els fascicles de la col·lecció "Crea y decora": uns bastonets de cotó.


L'altre error va ser aplicar cera sense haver envernissat abans la capsa, amb la qual cosa els colors han quedat apagats. Un oblit imperdonable, després d'haver seguit tots els passos correctament en la primera capsa que vaig reciclar. I és que, contràriament al que em pensava, amb els anys guanyo en impaciència.

Malgrat tot, el resultat és bastant acceptable per a una capsa de llauna on podré desar galindaines diverses i ja miro al meu voltant a veure què més se m'acut que puc restaurar amb chalk paint.

23 d’agost de 2017

The Frida Kahlo crochet pattern, in english


Frida Kahlo is an icon of feminism, freedom and struggle for existence. This is my little tribute to her.

After publishing the pattern in catalan, here is the english translation. Happy crocheting!


Get more english patterns.

21 d’agost de 2017

Frida Kahlo

"Cada tic-tac es un segundo de la vida que pasa, huye y no se repite. Y hay en ella tanta intensidad que el problema es sólo saberla vivir. Que cada uno resuelva como pueda". M'ha costat molt triar una sola frase de Frida Kahlo, icona del feminisme, de la llibertat i de la lluita per la supervivència.


Per tot això, i també per la seva pintura, Frida Kahlo és un personatge amb un gran magnetisme. Tant que fins i tot té presència en el món dels amigurumis, que en primera instància sembla que s'hagi de reduir a ossets i conillets. Tu també deus haver vist moltes Frida Kahlo en versió amigurumi, però hi ha pocs patrons disponibles. Algun, d'una dissenyadora molt coneguda, no es correspon a la Frida Kahlo que jo m'imagino. Per tant, em vaig decidir a dissenyar-ne la meva pròpia versió, amb el patró base d'altres personatges, com el casteller o la castanyera.


Primer vaig intentar reproduir la portada de Vogue que va protagonizar Frida Kahlo però amb tant de color negre tampoc aconseguia representar el que hi havia a la meva imaginació. Així que vaig optar per una paleta de colors lliure, entre els quals vaig recórrer novament al color corall, sempre infal·lible.

Una mica d'inspiració per al pentinat i el tocat de flors, i també una punta ben escollida per als baixos de la faldilla van fer la resta. Quant al rostre, ni pestanyes, ni nas, ni galtes, ni boca... Res que robi protagonisme a les celles.

I tot plegat perquè les il·lustracions de María Hesse a Frida Kahlo. Una biografía, de l'editorial Lumen, que em vaig comprar a primers d'any, em van hipnotitzar i van revifar l'admiració per una gran dona, una gran lluitadora i una gran artista.



Vet aquí el meu petit homenatge a Frida Kahlo.

Get the english pattern.

14 d’agost de 2017

Estrenant el meu kit de carvatge

Des que vaig començar a experimentar en el món DIY, em va fascinar la tècnica del carvatge de segells. Era una de tantes assignatures pendents fins que enguany pel meu aniversari una gran amiga em va regalar aquest kit de la Fábrica de texturas amb un munt de tintes.


Esperava les vacances amb candeletes per estrenar-lo. Dit i fet. Em vaig decidir per un cactus -no sé per què, últimanent m'obsessionen- que vaig dibuixar jo mateixa amb les meves rudimentàries habilitats de dibuix. I vet aquí el meu primer segell. Això sí, després de destrossar una primera planxa. Sort que la meva amiga, previsora, a més del kit i de les tintes em va regalar algunes planxes extra.


Em sembla que aquest és l'inici d'una nova afició craft i que continuaré practicant, encara que sigui de forma autodidacta, aquesta tècnica que si primer em semblava difícil ara em sembla dificilíssima però apassionant. I tu, quina altra afició craft tens a més del ganxet?