16 d’abril de 2018

Cactus lover #3: Brodat

Ja et vaig avançar que la tercera entrada dedicada als cactus tindria com a protagonistes el fil i l'agulla. Però... no es tracta de l'agulla i el fil de cosir sinó de l'agulla i el fil de brodar. 


Després de les meves primeres aventures amb el brodat de la mà de I Heart Stitch Art la ploma i la libèl·lula no em vaig poder resistir a aquest kit que vaig trobar per casualitat en una botiga Tyger. Un kit baratíssim: només 4 euros. Però, és clar, ningú dona duros a quatre pessetes i, a mig brodar la silueta del cactus, ja em vaig quedar sense fil. Ggggrrrr!

Així que, disposada a no rendir-me, vaig anar a comprar alguns cabdells de fil de brodar de la casa Anchor i vaig tornar a començar. Ja tenia una mica de pràctica en el punt de brodar més bàsic: el back stitch. Però per a la flor del cactus vaig haver d'estrenar-me amb un nou punt: el satin stitch. Dificilíssim, per cert. De fet, vaig fer fins a cinc vegades la flor, fins que el resultat em va semblar mínimament acceptable.


I després d'això ja estic buscant el meu pròxim projecte de brodat i també estic enllestint el pròxim cactus que protagonitzarà una entrada al blog: en aquest cas combino ganxet i, ara sí, fil i agulla de cosir. Ja saps que això de cosir és el meu punt feble... Així que ves a saber què en sortirà.

9 d’abril de 2018

Cactus lover #2: En versió amigurumi

Aquesta és la segona entrada dedicada als cactus i, tal com vaig avançar, en aquesta ocasió es tracta d'un cactus amigurumi. És un disseny de Maria Handmade Design que vaig descobrir per casualitat a Instagram. La proposta d'aquesta dissenyadora brasilera és fer un cactus rosa, però jo, tot i que m'hagi reconciliat amb aquest color després d'una joventut grunge, vaig optar per uns colors més convencionals. 


El disseny és espectacular i em va encantar la idea de posar-lo en un test de veritat.


No és el primer cactus que faig. De fet, el primer any que vaig descobrir aquest hobby al qual ara soc absolutament addicta, vaig fer un cactus molt popular entre els principiants en el món dels amigurumis, el de Tejiendo Perú. I tampoc no serà l'útim. Encara tinc pendent fer alguna de les col·leccions de cactus o plantes crasses de Planet June.

Però abans d'això, la setmana vinent tornaré amb un altre cactus. Una pista: en aquesta ocasió els protagonistes són el fil i l'agulla.

2 d’abril de 2018

Cactus lover #1: De paper

M'encanten els cactus. Tinc cactus a la cuina i a la terrassa, tinc uns post-its de cactus, una goma d'esborrar en forma de cactus, un washi-tape de cactus, una capsa amb cactus dibuixats i un gerro per a les flors en forma de cactus. Fins i tot el meu primer projecte de carvatge va ser un cactus. No dec ser l'única perquè últimament, en qualsevol producte de decoració o de papereria, tot són flamencs, alpaques i... cactus. 

No sé si estic obsessionada amb els cactus, però de cop em vaig adonar que tenia un munt de projectes pendents protagonitzats per cactus. Així que he decidit que aquest mes d'abril serà monotemàtic i dedicaré cinc entrades del blog als cactus. Potser després d'això començaré a odiar-los...

Amb la primera, reprenc les entrades dedicades a altres projectes craft, a banda dels amigurumis. És un projecte molt senzill per fer uns cactus de paper retallables, idea d'Studio Äppel Päppel. Sí, és un blog suec però no t'atabalis. Només cal descarregar la plantilla, aconseguir uns papers d'scrap ben bonics i a retallar.


Per decorar els meus cactus, en un vaig optar per dibuixar-hi unes punxes amb un retolador de gel Signo Angelic Colour i en l'altre uns puntets amb un retolador Posca gruixut, tots dos de la marca Uni-Ball.



I vet aquí els meus primers cactus. Però no t'amoïnis si a tu et va més el ganxet: el pròxim cactus serà en versió amigurumi.

26 de març de 2018

En una galàxia molt llunyana...

Et vaig parlar fa unes setmanes de l'exercici que faig sovint de preguntar a la Carla i al Biel quin amigurumi volen. Doncs per fi arriba el moment de desvelar què va demanar el Biel: volia una nau espacial, però no una nau qualsevol sinó el Falcó Mil·lenari, la nau de Han Solo i Chewbacca a Star Wars. Em va fer pensar en una de les vinyetes de No sin mi ovillo, que publica El duende de los hilos.


Tot i que se m'escapava el riure, li vaig haver de dir, tan seriosa com ell, que no era factible. Per sort, va dir que també es conformaria amb una nau espacial qualsevol. Fa anys ja li vaig regalar el coet espacial de Lanas y ovillos, i encara el conserva, però el Biel pensava més en marcians que en astronautes. Llavors va començar el procés de recerca. La veritat és que hi ha ben poc per triar. Ja saps que en la galàxia dels amigurumis sobretot hi habiten conillets, ossets i alguna nina. Així que al final em vaig decidir per aquest disseny de Moji-Moji Design.


D'acord. Vist així és molt avorridot. Però fixa't en el que passa quan s'obre la comporta de la nau espacial.





Tot i que no té res a veure amb Star Wars, la veritat és que el resultat és molt divertit i que al Biel li va encantar.

Pel que fa al patró, he de reconèixer que hi vaig fer força canvis. I és que, de vegades, les expectatives creades per les fotos no es materialitzen. Això sí, la idea per a l'arquitectura de la nau espacial és genial. També és clau aconseguir un efecte brillant. En el meu cas, vaig teixir amb dos fils junts: el meu fil de cotó habitual, en aquest cas de color gris, i el fil Night en el color 201 de la casa Filatura di Crosa, que és un fil finíssim i platejat. Per rematar la nau, uns botons d'acer. Sort que les dependentes de la botiga Fil i cotó sempre m'ajuden a trobar el que busco. I mira que les faig anar de corcoll perquè sempre demano els botons més estranys per a les coses més estranyes.

I tu, coneixies Moji-Moji Design? Els seus dissenys són habituals en la col·lecció de llibres d'Amigurumi patterns per exemple, a Zoomigurumi 7 hi ha un hàmster i una gallina dissenyades per la Janine Holmes, creadora de Moji-Moji Design— però la veritat és que no és de les dissenyadores que arrasen a les xarxes. Pel que fa a mi, per una banda em vaig enamorar del seu mussol, fins al punt que després de contactar amb la Janine Holmes en va publicar al seu blog el patró gratuït en català. Però, per altra banda, amb l'alpaca de Zoomigurumi 5 m'ha passat el mateix que amb la nau espacial: les expectatives creades per les fotos no s'han materialitzat. I l'alpaca, inacabada des de fa setmanes, em mira des d'un racó, mentre decideixo si l'acabo o la descarto definitivament. I això, en el meu cas, que no suporto deixar les coses a mitges i per tant no acostumo a tenir ufos o unfinished objects, és tot un expedient X. Ja t'explicaré com acaba.

12 de març de 2018

Des de la prehistòria

Fa unes setmanes t'explicava quins amigurumis feien cua per arribar al blog. Et vaig avançar que hi havia un un cuc amb la seva poma, que ja et vaig presentar en l'última entrada del blog, i un extraterrestre, però que un altre personatge en procés, al qual només faltaven les potes i les banyes, també tenia pressa. Doncs, efectivament, aquest personatge ha passat pel davant de l'extraterrestre. És en George, el triceràtops.


N'estic absolutament enamorada. Feia temps que em rondava pel cap fer un dinosaure però no trobava cap patró que em robés el cor. Potser et semblarà una ximpleria però quan es tracta d'amigurumis jo crec en l'amor a primera vista. En realitat, hi crec sempre, quan es tracta d'amigurumis i quan no. Per sort, quan vaig descobrir en George a Instagram vaig saber que ja tenia el meu dinosaure.

És un disseny de Yarn Handmade, una dissenyadora brasilera bastant desconeguda aquí però amb força seguidors a Instagram. La qüestió és que, després d'escriure'ns a través de les xarxes, la Vanessa i jo vam decidir fer un intercanvi de patrons: el triceràtops per la papallona i la libèl·lula. Això és el que passa quan es combina gent encantadora com la Vanessa, el món dels amigurumis i les xarxes socials.

El patró és fantàstic i el resultat és un dinosaure molt autèntic, que sembla arribat directament des de la prehistòria, però molt tendre. En un principi, això de teixir el cap i el cos per separat i després cosir-los punt per punt no m'acabava de convèncer, però vaig voler seguir les indicacions del patró i m'ha encantat el resultat. Tot i que també em feia por l'acabat de les potes cosides al cos, és sorprenent que bé que queden. De fet, crec que són una de les claus del patró. Això sí, jo soc partidària del menys és més i, tot i que ho tenia a punt, al final ni li he brodat el somriure ni li he cosit unes galtes ben rosades.


De tota manera, estic segura que entre tu i en George també sorgirà amor a primera vista.

26 de febrer de 2018

Ecs, un cuc!

Preguntar a algú quin amigurumi li agradaria tenir és un bon exercici creatiu. Això és el que pregunto sovint a la Carla i al Biel. De vegades han de triar un animal de la sabana africana, d'altres un animal del mar... però aquesta vegada els ho vaig preguntar així, obertament, sense condicions. Això sí, s'ha d'estar preparat per a les respostes. No et desvelaré encara què va demanar el Biel. Ja ho descobriràs un altre dia. Però la Carla, ves quines coses, em va demanar una poma vermella.

De seguida em va venir al cap en William, el cuc, amb la seva poma, de la dissenyadora hongaresa IlDikko. És un dels patrons de Zoomigurumi 4, publicat per Amigurumi patterns. El tenia a la llista d'amigurumis pendents i aquesta era l'excusa perfecta per posar-m'hi. Això sí, abans vaig preguntar a la Carla si li semblava bé que hi hagués un cuc dins la seva poma. Tan bon punt em va dir que sí, em vaig posar a treballar-hi. I vet aquí el resultat.


Els dissenys d'IlDikko són, en general, molt peculiars, gairebé com una caricatura. Tot i que en William, el cuc, no és dels més característics és molt divertit i també molt original. Ara bé, he de confessar que és dels més difícils que he fet mai. La primera dificultat és la mida del cuc, que no supera en cap moment els 12 punts per filera. També és complicat donar al coll la inclinació adequada. I per acabar-ho d'adobar, jo em vaig encaparrar a posar-hi ulls de seguretat en lloc de brodar-los. Un cop enllestit el cap i ja en ple procés de teixir el cos del cuc, el patró proposa posar-hi un netejapipes per donar-hi rigidesa i poder posar-lo i treure'l del forat amb certa facilitat. Però, al meu parer, un netejapipes no hi donava la rigidesa necessària. Així que al final vaig optar per un filferro ben protegit.


A l'hora de fer la poma, la principal dificultat és el forat per al cuc, que va d'un extrem a l'altre. El patró està molt ben explicat però cal posar-hi tots els sentits si busques un bon acabat. Això és el que ens sol passar a les persones perfeccionistes, però potser que en parlem un altre dia, d'aquest trastorn obsessiu. Un cop enllestida la poma, cal enfonsar-ne la part superior i la inferior, perquè realment s'assembli a una poma i no sigui només una esfera. No hi tinc gaire traça, en això, tot i que ja vaig experimentar amb l'agulla d'entapissar i la meva Äppel Päppel. A més cal tenir en compte que en l'operació no es pot travessar el forat per on ha de passar el cuc.




Per sort, després de fer i desfer unes quantes vegades i de superar aquella ansietat que patim les persones perfeccionistes, en William, el cuc, viu molt feliç a la seva poma i, de retruc, fa somriure la Carla. Aquest és el millor destí d'un amigurumi.

12 de febrer de 2018

És el torn d'en Freddy, el porquet

Segur que t'ha passat més d'una vegada: has enllestit un amigurumi i fins i tot li has fet la sessió de fotos però no trobes mai el moment de dedicar-li una entrada al blog. Aquest és el cas d'en Freddy, el porquet, que ja fa un parell de mesos que em mira amb aquesta carona des de la prestatgeria. És un disseny d'Amalou Designs i, tot i que és molt tendre, s'ha quedat a la cua i li han passat al davant tota una pila de personatges, des del pare Noel fins a l'Audrey Gazelle.


De fet, aquesta és la segona versió d'en Freddy. La primera va viatjar junt amb l'elefanta Ava fins a Vigo com a regal de Nadal per al Lucas i la Carmela. Per cert, en Lucas ens va dir per telèfon que li agraden molts els joguets de la tia perquè no es trenquen. Certament, és tot un avantatge.

El patró és genial. Només he fet algun canvi en el cap i en els braços, a més d'ajustar els tirants. Ah, i ara recordo que no vaig brodar les celles. M'agradava més la seva expressió així, neta. Tampoc no he arriscat gaire en els colors. Això sí, he pogut estrenar un rosa pell fabulós de la gamma Cotton Nature 3.5, d'Hilaturas LM.

I si t'agraden els amigurumis d'Amalou Designs, estàs de sort, perquè crec que tant en Freddy el porquet com en Leo el lleó, juntament amb una alpaca horrorosa de no sé quina dissenyadora, serà un dels protagonistes de Zoomigurumi 7, que pel que sembla ja és al forn.

En definitiva, tot arriba per a qui sap esperar, com en Freddy. Ara, a la cua hi ha un extraterrestre i un cuc amb la seva poma, però hauran de tenir paciència mentre arriba el seu torn perquè un altre amigurumi no et desvelaré quin té pressa per posar a la sessió de fotos i encara he d'enllestir les potes i les banyes. Veurem quin dels tres arriba abans al blog.

29 de gener de 2018

Els porgs, protagonistes d'Els últims jedi

Tot i que no soc ni de bon tros una friki d'Star Wars, no em desagrada aquesta saga cinematogràfica. El Sr. Descabdello és un gran aficionat a la ciència-ficció i, entre totes les pel·lícules de culte que m'ha tocat veure, Star Wars sempre em diverteix. 

En l'anterior entrega, El despertar de la força, vam conèixer el robot BB-8, que va tenir la seva versió amigurumi. En aquesta ocasió, a Els últims jedi, les rialles van a càrrec de les monges gripau però sobretot dels porgs, unes petites aus que tenen una certa semblança als hàmsters i als pingüins.

En sortir del cinema, ja estava visualitzant els porgs en versió amigurumi i, tot i que no hi ha gaires patrons a la xarxa, el de The Geeky Hooker complia tots els meus requisits: petit ja saps que odio els amigurumis de més de 20 cm, graciós hi ha algun porg amigurumi a la xarxa que més aviat fa por i gratuït últimament gasto massa en patrons i llibres. Dit i fet, aquí tens la meva bandada de porgs.


Els porgs són unes aus que habiten Ahch-To, el planeta on s'ha retirat Luke Skywalker. En una de les primeres escenes de la pel·lícula en Chewbacca per poc se'n cruspeix un i al final ja l'acompanyen pilotant el Falcó Mil·lenari. Ups, això és un espòiler, no? El més curiós és la revelació que els porgs, que no tenen cap paper transcendental en la línia argumental, van ser creats per no haver d'eliminar digitalment la gran munió de moixons, concretament de frarets, que viuen a l'illa irlandesa on es rodava la pel·lícula. La solució, doncs, va ser integrar-los com un personatge més. D'això se'n diu trobar solucions creatives; sí, senyor.

Però tornem al ganxet. Malgrat que he fet algunes modificacions en les ales i les potes, el patró és genial. I amb el truc que vaig descobrir amb l'Audrey Gazelle, el tapestry ja no té secrets. 


Només em sap greu que amb els porgs estic acabant el meu últim cabdell de Nilo, en el color 375, que és una mena de safrà. Tinc tres tons més de carabassa però Lanas Stop ha tancat i no trobo un color similar a aquest. Ja veus que teixir porgs és addictiu però com ho faré quan s'acabi aquest cabdell? I tu, quants tons de carabassa necessites?

15 de gener de 2018

L'Audrey Gazelle i el tapestry

Sí, ho has endevinat. Em vaig comprar Animal friends of Pica Pau tan bon punt va sortir a la venda. De fet, me'l vaig comprar en prevenda, unes setmanes abans que es publiqués. Així com encara no m'he comprat El mundo de Pica Pau, ni sé si me'l compraré, els personatges d'aquest segon llibre, editat per Amigurumi patterns -o Meteoor Books, que és el mateix- em van robar el cor. En el primer llibre, fora del pingüí, la gavina, el teckel o la girafa, la resta de personatges em semblaven un pèl avorridots: tots amb les potes llargues, el seu jersei de ratlles... Els nous dissenys de Pica Pau, en canvi, em semblen molt divertits. A més, la majoria d'aquests personatges porten alguna peça de roba per vestir-los i desvestir-los, des de gorres, bufandes i guants fins a ponxos, vestits i armilles.


D'entre tots, de seguida vaig tenir clar que el primer havia de ser l'Audrey, la gasela. I és que m'encanten els animals però més encara els de l'Àfrica. De fet, un dels meus plans pendents és fer un safari fotogràfic a Kenya. No sé si mai aconseguiré fer realitat el somni. Ens ha costat anys i panys poder fer reformes a la cuina ara mateix, mentre escric sobre l'Audrey, el Sr. Descabdello es discuteix amb l'electricista a la cuina convertida en zona zero i crec que haurem d'estar uns anys més sense poder fer despeses extraordinàries.

Però deixem el safari i les reformes. Ja tinc a la llista de pendents l'os bru, l'os panda, l'ornitorinc, el llop, el picot, el fraret, el Jack Russell i potser algun més. Si tots els patrons són tan fantàstics com el de l'Audrey no em cansaré mai d'aquest llibre.


Estava una mica espantada perquè el jacquard o tapestry té un protagonisme fonamental en aquests nous dissenys de Pica Pau i a mi, que soc autodidacta, no sempre em quedava prou bé. Així que abans de posar-m'hi vaig investigar una mica per Internet. Si a tu et passa el mateix estaràs tan contenta com jo de saber que el truc, que vaig descobrir en aquest tutorial d'El duende de los hilos, és facilíssim: només cal teixir a la baga del davant, és a dir, en front loops. Tal com t'ho dic. La pregunta és per què fins ara tothom havia guardat el secret i a mi no m'ho havia dit ningú. Això sí, la peça, teixida en front loops, queda molt menys rígida que de la forma habitual i potser els punts, si no vas amb compte, es poden obrir una mica, però val la pena perquè el resultat del jacquard o tapestry és perfecte.

I tu, has sucumbit als nous dissenys de Pica Pau?

1 de gener de 2018

Un món millor

El primer dia de l'any és moment de fer-se nous propòsits, però deixem-nos ja de foteses perquè els que hem d'anar al gimnàs sabem que ens farà tanta peresa com l'any passat, els que fumen saben que no trobaran el moment de deixar el tabac i els que volen aprendre anglès saben que enguany els serà tan difícil com l'anterior. Enguany m'he proposat proposar-te que ens proposem fer un món una mica millor. I no em refereixo o no només a sensibilitzar-nos amb la situació dels refugiats o a lluitar per la llibertat dels presos polítics. Em refereixo a fer un món millor a petita escala, amb els que tenim més a prop. Em refereixo a fer-nos responsables d'un petit percentatge de la felicitat de les persones que ens envolten. No cal posar exemples, que sonarien molt banals, però en resum crec que somriure i fer somriure és una bona estratègia. A mi, per començar l'any, no m'ho han posat fàcil: el Sr. Descabdello està mig malalt mig hipocondríac i encara estic digerint el desaire d'una amiga. Però només és el primer dia de l'any i encara em queden molts somriures.

En fi, tot això per estrenar l'any i presentar-te un nou amigurumi. Sí, sí, encara que no ho sembli això va de ganxet. I si el propòsit d'any nou és fer un món millor, res millor que aquest món en versió amigurumi de Kaper Crochet. El vaig descobrir a través de Lua Patch i de fet fins i tot n'he copiat la combinació de colors d'estil nòrdic. Un cop la vaig veure ja no m'imaginava el món en els colors més ortodoxos.


A mi, com diu la Laura, també m'estranya que el patró no sigui més conegut. Tot i que requereix posar-hi els cinc sentits de vegades, després de 40 punts en blau cal fer un sol punt en marró per representar una illa perduda de la Polinèsia, és genial. 


Això sí, ni se t'acudeixi anar amagant el fil sobrant en els canvis de color fins que el tornis a necessitar. Jo ho vaig fer, per droperia, i el meu món va acabar tenint forma de meló. És millor anar tallant el fil en cada canvi de color per mantenir la forma esfèrica. Tot i així, i malgrat que després del meló aquest és el segon intent, no és del tot perfecte.

També mereix un capítol a part el procés de posar cotó sintètic en un amigurumi. No sé si mai ningú hi ha dedicat un tutorial però segur que estàs d'acord amb mi que és tot un art. Cal trobar la mesura exacta encara que els punts tinguin la tensió justa, si hi poses massa cotó sintètic s'obriran i anar donant forma a l'amigurumi. En aquest cas, tot i que sembla fàcil donar forma a una esfera, no n'estic del tot convençuda.


Sigui com sigui, tant de bo aquest any fem entre tots un món millor. I tu, com has començat el 2018?