5 de desembre de 2016

Com posar ordre

Amb aficions crafties, és fàcil acumular tot de cintes, botons, flors de paper, fils i altres galindaines. El que no és tan fàcil és posar-hi ordre. Cansada de buscar capses i capsetes i de no saber on era cada cosa, vaig decidir que havia arribat el moment d'organitzar-se. 

Aleshores vaig començar una ruta per les botigues de decoració. Sí que hi vaig trobar alguns mobles amb calaixets, però els uns tenien un estil que no m'agradava i els altres no tenien les mides adequades. Així que quan vaig ensopegar amb l'Organize It Yourself de Sanglota vaig pensar que ja no tenia excusa.

L'Organize It Yourself és un imprimible per fer un organitzador d'estris d'oficina. Ah! I pots fer les combinacions que vulguis.


El meu objectiu no era endreçar els clips i les grapes. Necessitava, per tant, una mica més de capacitat. Així que vaig fer el meu organitzador en A3. És l'avantatge d'haver comprat una impressora amb alimentador per a fulls d'aquesta mida. El resultat és un organitzador de 22,5 x 15 cm aproximadament.


Amb el meu disseny, vaig haver d'imprimir, retallar i encolar 12 calaixos i els seus compartiments. A continuació, s'ha de fer una estructura en cartró ploma. Per si t'animes a fer-lo en A3, les mides del cartró ploma han de ser 22,5 x 14,2 cm i 14,1 x 14,1 cm. El pas final és encolar la coberta. I llest!


El projecte està qualificat de fàcil i se suposa que en dues hores ha d'estar enllestit. No t'enganyaré: a mi ni em va semblar fàcil ni el vaig enllestir en dues hores sinó en unes quantes tardes de sofà. Fins i tot he tingut un problema d'enginyeria i hi ha un calaix que no s'obre. Però el resultat no em pot agradar més. I el més important: ara tot està endreçat!


28 de novembre de 2016

D'amor i de monstres

Per segon any, em presento al concurs de disseny d'amigurumis que convoca el web Amigurumi patterns. A finals de mes s'acaba el termini per presentar dissenys a concurs i després hi haurà una votació popular.

L'objectiu amb més de 200 participants, alguns dels quals són professionals, no és pas guanyar sinó donar-se a conèixer. L'any passat, en Bernard, el meu forçut de circ, es va classificar en la posició 107! Imagina't! En aquesta edició, em conformo amb igualar aquesta posició o com a molt classificar-me entre els 100 primers.

Enguany l'objectiu era dissenyar un monstre amigurumi. I de tan fàcil, la tasca ha resultat difícil. De fet, alguna vegada havia buscat per Internet el patró per fer un monstre però havia trobat poca cosa i res que em convencés.

A l'hora d'esbossar el meu disseny, hi havia algunes constants que es repetien: boca amb ullals i ulls injectats en sang. D'aquí han sorgit el Berndt i la Judy, dos monstres entre esgarrifosos i tendres. D'acord, potser només tendres.


Per mi dissenyar significa descobrir noves formes de crear. Per això, com sempre en els meus dissenys, he fet alguns experiments per aconseguir resultats poc habituals en el món dels amigurumis. És el cas de la boca del Berndt, que em va donar molts maldecaps, i de les grapes tant de les mans com dels peus.

Pel que fa als colors, és veritat que els meus monstres són força sobris, però de fet és el meu estil. Per donar-hi un toc, només algun detall cosit o brodat.


En definitiva, aquesta és la presentació oficial del Berndt i la Judy, que són el meu petit homenatge, de ganxet, de cotó i de colors, a l'amor en totes les seves formes: entre monstres del mateix gènere o de gènere diferent, entre monstres de la mateixa raça o de races diferents, entre monstres de la mateixa classe social o de classes socials diferents... I, és clar, qui diu monstre diu persona.

14 de novembre de 2016

La Harriet i els cims nevats

No recordo exactament com vaig descobrir Ina Rho, una dissenyadora noruega, i el seu web InArt. Crec que va ser a Instagram, anant d'aquí cap allà. La qüestió és que quan vaig ensopegar amb la seva llebre de les muntanyes, la Harriet, me'n vaig enamorar.


M'encanten la seva expressió i la idea de la caputxa. Però no tot són flors i violes, ja que com passa sovint vaig haver de fer alguns canvis en el patró original. És cert que alguns van ser per gust: en ple procés creatiu el disseny em va semblar una mica massa barroc i vaig optar per eliminar les sabates i algun altre detall. Però també vaig haver de fer altres modificacions perquè no m'acabava d'entendre amb el patró, segurament els motius són que està en anglès, que hi ha poques fotos del procés i que hi deu haver algun error, perquè m'ho miri com m'ho miri hi ha càlculs que no quadren. Malgrat tot, cal reconèixer altres virtuts del patró, com una idea genial per a l'arquitectura del cap i del cos que no puc desvelar.


I si com jo t'has enamorat de la Harriet, estigues al cas perquè ben aviat arribarà una amiga seva.

31 d’octubre de 2016

Pokémon Go

És inevitable no sucumbir a la voràgine de Pokémon Go, encara que no hagi format part de la meva infantesa. La qüestió és que el Biel em va deixar triar entre Pikachu i un tigre dents de sabre. Així que la decisió va ser fàcil. 

Després, amb la recerca del patró ideal, la cosa es va complicar. Havia vist tants Pikachu en versió amigurumi que vaig pensar que podria optar per un patró gratuït, però tots em semblaven enormes. A més, molts dels patrons eren excessivament simples i es limitaven a un cos i un cap esfèrics, amb la qual cosa la semblança amb Pikachu era el color groc i poca cosa més. Així doncs, vaig haver d'anar a raure a Etsy, una vegada més. En aquesta ocasió vaig optar per I crochet things, que per cert comercialitza molts altres patrons de Pokémon, per a mi absolutament desconeguts.




Em va agradar força el resultat. Per exemple, el disseny del cos és genial i també el truc perquè els braços adoptin la posició ideal. Però no tot són flors i violes. Per exemple, la cua està ben ideada però és massa petita. També tinc algunes crítiques al patró: no hi ha ni fotos del procés, encara que és cert que el procediment és relativament senzill, ni una sola indicació per brodar o cosir les diferents peces.

A banda, vaig fer alguns canvis en el disseny original, com afegir més fileres tant al cos com al cap per aconseguir un Pikachu una mica més rabassut. Ah, i vaig fer el cos i el cap d'una sola peça. Trobo que d'aquesta manera l'amigurumi guanya en estabilitat i a més hi ha una peça menys per cosir. 

En definitiva, no estic descontenta de la compra però... sempre hi ha un però. A tu també et passa o ets de les que escriu ressenyes de cinc estrelles?

24 d’octubre de 2016

Com reduir l'stash de drapet

Molt sovint les teixidores es mostren prepocupades per reduir el que anomenen stash. Per sort, jo no tinc aquest problema. Com que sempre utilitzo el mateix fil de cotó ja em va bé tenir-ne stash, és a dir, almenys un cabdell de cada color. A més, com que per sort o per desgràcia sóc molt ordenada, tinc una llista dels colors que utilitzo per comprar sempre la mateixa marca i evitar tenir-ne restes. Concretament, treballo amb 45 colors entre Marbella Cotton i Cotton Nature 3.5, totes dues de la casa Hilaturas LM, i Nilo, que a causa del tancament de Lanas Stop vaig substituint progressivament per Keops, de la casa Valeria di Roma.

Però no volia parlar dels fils de cotó que compro habitualment sinó de l'stash de drapet. Això sí que em resulta més difícil de gestionar. D'una banda, per a projectes grans rarament encerto la quantitat de drapet que necessitaré. Per exemple, vaig comprar quatre cabdells per fer un puf i me'n va sobrar un de sencer. D'altra banda, em costa imaginar què puc fer amb les petites quantitats que van quedant al fons de la cistella de cabdells de drapet, com l'animal print que em va sobrar després de fer una bossa de mà i un moneder. Precisament arran d'això i amb aquestes restes, va sorgir la idea de fer una polsera de drapet. Què et sembla?


Per fer-la, només necessites una mica d'imaginació, saber fer nusos i unes quantes peces com les que jo vaig comprar a El Taller, concretament a la botiga de Reus. 

El que més em preocupava era la tanca. Em sembla que no hi ha gaires tanques pensades per a polseres de drapet. Així que al final vaig comprar unes tanques d'imant a Amigurumi Bags. No són l'ideal però amb fil, agulla i una mica traça també me'n vaig sortir.


El resultat és una polsera més xula del que em pensava i que a ma germana li va agradar molt. Però també he de reconèixer que amb tot el que vaig comprar em vaig gastar uns 12 euros i que vaig utilitzar encara no dos pams de drapet. Així que tinc el mateix stash i 12 euros menys. Per tant, objectiu no acomplert.

17 d’octubre de 2016

Temps de castanyes

És veritat: no fa fred, no hi ha ganes encara de menjar castanyes i de fet cada vegada és més difícil trobar la parada d'una castanyera al carrer, però la tradició és la tradició. L'any passat, per Halloween vaig estrenar en Vlad, el vampir, i vaig prometre per enguany un amigurumi més nostrat. Dit i fet, aquesta és la meva castanyera amigurumi.


El patró base és el del casteller amigurumi que vaig vestir de la colla Joves Xiquets de Valls fa només unes setmanes, amb notables diferències, com la faldilla, el davantal i la manteleta. Aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.


Però ja saps que de vegades la clau són els detalls. Així que busca una punta per cosir al davantal i un retall de roba per fer-li un mocador de cap.


Capítol a part mereix el cabell. Per fer-lo, he cosit al cap diversos blens de Dakar, de Lanas Stop, i després he fet un monyo, amb la tècnica amigurumi. Ho trobaràs tot detallat al patró.




Però aquí no s'acaba tot. L'altre complement essencial de la castanyera és la seva paperina de castanyes. Però per fer-la no necessitaràs ganxet i fil sinó pasta FIMO, paper de diari, cola blanca, aigua i fil invisible. És més fàcil del que sembla: retalla un trosset de paper de diari, dóna-hi la forma de paperina i per endurir-la aplica-hi una barreja d'aigua i cola blanca al 50%. Les castanyes s'han de fer amb pasta FIMO. Un cop llestes, s'han de posar dins de la paperina amb una mica de gràcia i encolar-les. Per acabar, has de cosir la paperina a la mà de la castanyera amb fil invisible.

I ja ho tenim tot a punt per a la castanyada! Però, és clar, després de la castanyera les possibilitats de fer més amigurumis relacionats amb la castanyada es redueixen bastant, si no és que m'animo a fer una castanya, un panellet o un moniato. Així que probablemnet l'any vinent hauré de tornar a inspirar-me en Halloween.

10 d’octubre de 2016

I Heart Stitch Art i el meu primer brodat

Feia molt que em rondava pel cap estrenar-me amb el brodat. Però va ser quan vaig veure els dissenys de la Sarah K. Benning al blog Little Green Doll que em vaig acabar de decidir. Però, és clar, a diferència de la Sílvia, que a més de ganxet fa unes coses xulíssimes amb el fil i l'agulla, jo no tinc ni idea de cosir, fora de les puntades bàsiques per cosir unes cames a un amigurumi. Així que havia de començar amb un brodat apte per a principiants. 


Em vaig decidir per aquest disseny de la marca I Heart Stitch Art, a la venda a Etsy. El vaig triar perquè només s'hi utilitza un punt que em va semblar fàcil: el backstitch. I com es diu en català? Doncs ni idea. Aquesta serà la pega d'aprendre a brodar amb instruccions en anglès. I és que amb el meu kit de brodar hi havia també una guia dels principals punts. A més, I Heart Stitch Art ofereix diverses opcions de compra per al mateix disseny, a més de poder triar el color: el patró en PDF; el kit bàsic, amb la tela impresa, els fils i l'agulla de brodar, i el kit complet, que inclou a més el bastidor. Jo vaig optar pel kit bàsic i vaig comprar al comerç local, al qual també cal contribuir, un bastidor de 17 cm.


En definitiva, m'ho vaig passar molt bé brodant i m'agrada molt el resultat. Així que segur que repetiré. La veritat és que la Sarah Milligan, creadora de la marca I Heart Stitch Art, m'ho ha posat fàcil, perquè per compensar-me pel temps que trigaria el meu paquet des del Canadà fins a Reus hi va incloure el kit bàsic per brodar una libèl·lula. A veure si ben aviat trobo temps per posar-m'hi.

3 d’octubre de 2016

Hola, tardor #1

Per fi arriba la tardor, tot i que en aquestes latituds encara no es nota gaire. És la meva estació preferida, sobretot perquè no m'agrada la calor, però també hi ha altres motius. El principal és que tot recomença. Tal com vaig llegir una vegada, setembre és com una nit de Cap d'Any.

I enguany he volgut donar la benvinguda a la tardor amb l'Erwin, la gla de la col·lecció Four Seasons, de Lalylala. A casa no ha tingut gaire èxit, però a mi m'encanten aquests petits personatges de Lalylala. En aquest cas, una gla amb dues galtetes rosades i la seva boina. El patró és d'aquells que només cal seguir fil per randa. Personalment, només hi he fet una modificació: i és que, en lloc de brodar la boina, he utilitzat la tècnica del tapestry o jacquard. Ah, sí! I no he aplicat maquillatge sinó que he brodat les galtes.





I aquest és precisament un dels meus propòsits per enguany: començar cada estació amb un dels personatges de la col.lecció Four Seasons. Fins a l'hivern, doncs.

26 de setembre de 2016

Tres sonalls per a les tres bessones

Aquest mes de setembre han de néixer tres bessones: l'Abril, l'Alba i l'Arlet. Per donar-los la benvinguda al món vaig decidir fer un sonall per a cadascuna. N'havia vist molts però el típic cap de conillet o d'osset no em convencia. Així que em vaig decidir per un model poc convencional: l'eriçó de One & Two Company


És un patró molt senzill i només hi he fet algun canvi; per exemple, en el disseny del cap. Ah! I en lloc de brodar-los hi he posat uns ulls de 6 mm. 

I com fer que soni un sonall? Jo, molt previsora, vaig fer una cerca per Internet i vaig comprar prèviament uns artilugis però va resultar que la capseta plena de no sé què que sona era massa grossa per al meu eriçó. Així que finalment he optat per un cascavell. L'he posat a l'interior del cap, tal com recomana el patró. La veritat és que el sorollet, amb el cascavell envoltat de cotó sintètic, és molt discret, però suposo que per cridar l'atenció d'un nadó és suficient.

Quant als colors, també he volgut ser poc convencional i evitar massa rosa. Què et semblen els tres sonalls per a les tres bessones?

12 de setembre de 2016

Terços, amunt!

En plena temporada castellera i a falta encara de festes majors com Santa Tecla, la Mercè o Misericòrdia, et presento un casteller en versió amigurumi.


Aquest casteller, amb la camisa de vermell viu, és de la colla Joves Xiquets de Valls, que per Sant Fèlix va fer un gran paper. Però evidentment convertir-lo en un membre de la qualsevol altra colla és tan fàcil com triar un altre color per a la camisa. Aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.


Cada vegada més, evito els amigurumis de grans dimensions, tot i que és cert que teixir peces petites i després cosir-les també és força pesat. En aquest cas, hi ha tot de petits detalls, com el coll de la camisa i la vora doblegada dels pantalons i del puny de la camisa. Però malgrat els detalls el resultat de teixir un amigurumi de només 16 cm d'alçada és més immediat, entre altres avantatges, com que el preu de venda, si és el cas, pot ser més ajustat.


Entre els detalls que esmentava, no podia faltar el mocador casteller. Per fer-lo només cal aconseguir un retall de la tela adequada, sempre de color vermell amb piquets blancs. Jo vaig tallar un quadrat de 18 cm x 18 cm, que eren les dimensions necessàries per poder-lo nuar. Però com que després hi havia massa roba hi vaig donar aquesta forma amb les estisores. Això sí, a la brava, sense vora ni res, que cosir no és el meu fort.


I au, a punt per al 4 de 9 sense folre!

Per cert, aquest amigurumi serà la base per a d'altres personatges que ja tinc en ment. Si vols descobrir-los, no et despistis!