15 de gener de 2018

L'Audrey Gazelle i el tapestry

Sí, ho has endevinat. Em vaig comprar Animal friends of Pica Pau tan bon punt va sortir a la venda. De fet, me'l vaig comprar en prevenda, unes setmanes abans que es publiqués. Així com encara no m'he comprat El mundo de Pica Pau, ni sé si me'l compraré, els personatges d'aquest segon llibre, editat per Amigurumi patterns -o Meteoor Books, que és el mateix- em van robar el cor. En el primer llibre, fora del pingüí, la gavina, el teckel o la girafa, la resta de personatges em semblaven un pèl avorridots: tots amb les potes llargues, el seu jersei de ratlles... Els nous dissenys de Pica Pau, en canvi, em semblen molt divertits. A més, la majoria d'aquests personatges porten alguna peça de roba per vestir-los i desvestir-los, des de gorres, bufandes i guants fins a ponxos, vestits i armilles.


D'entre tots, de seguida vaig tenir clar que el primer havia de ser l'Audrey, la gasela. I és que m'encanten els animals però més encara els de l'Àfrica. De fet, un dels meus plans pendents és fer un safari fotogràfic a Kenya. No sé si mai aconseguiré fer realitat el somni. Ens ha costat anys i panys poder fer reformes a la cuina -ara mateix, mentre escric sobre l'Audrey, el Sr. Descabdello es discuteix amb l'electricista a la cuina convertida en zona zero- i crec que haurem d'estar uns anys més sense poder fer despeses extraordinàries.

Però deixem el safari i les reformes. Ja tinc a la llista de pendents l'os bru, l'os panda, l'ornitorinc, el llop, el picot, el fraret, el Jack Russell i potser algun més. Si tots els patrons són tan fantàstics com el de l'Audrey no em cansaré mai d'aquest llibre.


Estava una mica espantada perquè el jacquard o tapestry té un protagonisme fonamental en aquests nous dissenys de Pica Pau i a mi, que soc autodidacta, no sempre em quedava prou bé. Així que abans de posar-m'hi vaig investigar una mica per Internet. Si a tu et passa el mateix estaràs tan contenta com jo de saber que el truc, que vaig descobrir en aquest tutorial d'El duende de los hilos, és facilíssim: només cal teixir a la baga del davant, és a dir, en front loops. Tal com t'ho dic. La pregunta és per què fins ara tothom havia guardat el secret i a mi no m'ho havia dit ningú. Això sí, la peça, teixida en front loops, queda molt menys rígida que de la forma habitual i potser els punts, si no vas amb compte, es poden obrir una mica, però val la pena perquè el resultat del jacquard o tapestry és perfecte.

I tu, has sucumbit als nous dissenys de Pica Pau?

1 de gener de 2018

Un món millor

El primer dia de l'any és moment de fer-se nous propòsits, però deixem-nos ja de foteses perquè els que hem d'anar al gimnàs sabem que ens farà tanta peresa com l'any passat, els que fumen saben que no trobaran el moment de deixar el tabac i els que volen aprendre anglès saben que enguany els serà tan difícil com l'anterior. Enguany m'he proposat proposar-te que ens proposem fer un món una mica millor. I no em refereixo -o no només- a sensibilitzar-nos amb la situació dels refugiats o a lluitar per la llibertat dels presos polítics. Em refereixo a fer un món millor a petita escala, amb els que tenim més a prop. Em refereixo a fer-nos responsables d'un petit percentatge de la felicitat de les persones que ens envolten. No cal posar exemples, que sonarien molt banals, però en resum crec que somriure i fer somriure és una bona estratègia. A mi, per començar l'any, no m'ho han posat fàcil: el Sr. Descabdello està mig malalt mig hipocondríac i encara estic digerint el desaire d'una amiga. Però només és el primer dia de l'any i encara em queden molts somriures.

En fi, tot això per estrenar l'any i presentar-te un nou amigurumi. Sí, sí, encara que no ho sembli això va de ganxet. I si el propòsit d'any nou és fer un món millor, res millor que aquest món en versió amigurumi de Kaper Crochet. El vaig descobrir a través de Lua Patch i de fet fins i tot n'he copiat la combinació de colors d'estil nòrdic. Un cop la vaig veure ja no m'imaginava el món en els colors més ortodoxos.


A mi, com diu la Laura, també m'estranya que el patró no sigui més conegut. Tot i que requereix posar-hi els cinc sentits -de vegades, després de 40 punts en blau cal fer un sol punt en marró per representar una illa perduda de la Polinèsia-, és genial. 


Això sí, ni se t'acudeixi anar amagant el fil sobrant en els canvis de color fins que el tornis a necessitar. Jo ho vaig fer, per droperia, i el meu món va acabar tenint forma de meló. És millor anar tallant el fil en cada canvi de color per mantenir la forma esfèrica. Tot i així, i malgrat que després del meló aquest és el segon intent, no és del tot perfecte.

També mereix un capítol a part el procés de posar cotó sintètic en un amigurumi. No sé si mai ningú hi ha dedicat un tutorial però segur que estàs d'acord amb mi que és tot un art. Cal trobar la mesura exacta -encara que els punts tinguin la tensió justa, si hi poses massa cotó sintètic s'obriran- i anar donant forma a l'amigurumi. En aquest cas, tot i que sembla fàcil donar forma a una esfera, no n'estic del tot convençuda.


Sigui com sigui, tant de bo aquest any fem entre tots un món millor. I tu, com has començat el 2018?

18 de desembre de 2017

Bon Nadal

Falta només una setmana per Nadal. Potser és una mica just si no has fet l'arbre i et decideixes per aquest en versió amigurumi. Res que no es pugui solucionar amb uns quants vespres fent ganxet fins a la matinada, que és el que estic fent jo aquests dies per enllestir els meus regals de Nadal i algun altre encàrrec d'última hora.


Aquest arbre va ser un encàrrec a mida. L'única condició va ser que fes uns 40 cm d'alçada. Vaig remenar una mica per Internet i, tot i que hi vaig trobar alguns patrons, cap tenia aquestes dimensions. Aleshores, entre començar a fer modificacions sobre un disseny o dissenyar un amigurumi de cap i de nou, vaig triar la segona opció. I, després d'alguns esbossos i algunes provatures, aqui tens el patró a punt per descarregar-te'l.


Com que 40 cm, en la tècnica amigurumi, són molts centrímetres, vaig voler buscar un fil més gruixut per avançar més ràpid, però amb tants condicionants -que el verd fos bonic i apropiat per a un avet, que en la composicio hi hagués cotó...- al final em vaig decidir per Eco Luna, de Valeria Lanas. Em pensava poder teixir aquest fil almenys amb un ganxet de 3,5 mm, en lloc del meu ganxet habitual de 2,5 mm, però els punts quedaven massa oberts i vaig haver de canviar a un ganxet de 3 mm. La bona notícia és que va ser l'oportunitat d'ampliar la meva col·lecció de ganxets Clover, ja que no tenia aquesta mida. 

Això sí, l'estrella i el tronc estan teixits amb el meu fil de sempre, Marbella Cotton, i el ganxet de 2,5 mm. I com a complement, uns lluentons transparents per a l'estrella. La resta de decoració nadalenca són tot de pompons de colors que vaig fer amb l'estri de la marca Clover que ja vaig estrenar per fer el meu núvol dormilega i amb el qual a poc a poc m'he reconciliat.


Així que si no tens arbre de Nadal corre, que encara hi ets a temps. I tinguis l'arbre que tinguis, bon Nadal!

4 de desembre de 2017

Per fi s'acosta Nadal

Per fi arriba desembre i comença a notar-se que s'acosta Nadal. I per fi puc presentar-te el meu últim patró de creació pròpia: un petit Pare Noel que viatjarà a moltes llars de família i amics a tall de felicitació nadalenca. 


Si em segueixes recordaràs que fa temps que estic impacient per presentar-te'l: ja te'n vaig parlar el mes de juny, quan vaig celebrar els tres anys del blog, i també en alguna altra ocasió, perquè aquest any el puff stitch ha sigut protagonista de diverses creacions: l'estoig inspirat en Vibe Mai, l'ovella posatasses de Gallimelmas... i ara la barba del meu Pare Noel.

Això vol dir, efectivament, que hi treballo des de la primavera i que he hagut de contenir-me fins ara. Però per fi aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.


Amb només 9,5 cm d'alçada es fa en un tres i no res; per exemple, en una tarda de sofà. Així que encara hi ets a temps. Com que jo hi treballo des de la primavera; a casa hi ha tota una colla de petits Pares Noel que m'han ajudat a posar els llums de l'arbre Nadal. Sí, una mica aviat, però estaven tan impacients com jo.


I no t'entretinguis: en un parell de setmanes torno amb un altre patró de Nadal però aquest no farà menys de 10 cm sinó 40 cm! Què deu ser...?

27 de novembre de 2017

D'aneguets, peluixos i al·lèrgies

En quin moment una persona deixa enrere la infantesa? M'ho pregunto perquè l'altre dia la meva neboda, la Ruth, que té 15 anys, em va dir que no entenia què feia un aneguet amb un osset de peluix. 


Justament ella, que sempre ha sigut bastant infantil, que fins fa no res encara arrossegava un peluix de quan era petita, que té tota una col·lecció d'amigurumis... Suposo que això de mirar-se les coses amb ulls d'adult és una fase més de l'adolescència... És aquell  moment en què abominem de tot el que ha format part de la nostra infantesa. En el meu cas aquesta fase va venir fins i tot agreujada per una joventut en ple moviment grunge -sí, sí, ja tenim una edat-, la qual cosa em portava a detestar qualsevol cosa bonica. El color rosa, els unicorns i el washi tape m'haurien provocat com a mínim al·lèrgia. I encara queda una rèmora de tot allò, però la veritat és que aficionar-me al ganxet i als projectes craft m'ha reconciliat amb les coses boniques. 

Per exemple, quan vaig veure aquest aneguet amb el seu osset de peluix no m'hi vaig poder resistir. És un disseny de Little Aqua Girl, tot i que la seva botiga a Etsy es diu Bubbles & Bongos. I és un disseny impecable, al qual no tinc absolutament cap crítica. I a més el preu és supercompetitiu, ja que la majoria de patrons d'aquesta dissenyadora australiana estan al voltant dels 3 euros, quan altres dissenyadores, i no pas les més reconegudes, cobren fins a 7 euros per un patró sense cap disseny gràfic i amb poques fotos del procés.


Només tinc una crítica, però a mi mateixa. I és que vaig fer el peluix amb el mateix fil que l'aneguet i, per tant, em va quedar un pèl més gros del que hauria volgut.


Sigui com sigui, el resultat és adorable. I segur que, d'aquí a uns anys, la Ruth també es reconciliarà amb la seva infantesa i amb les coses boniques. 

13 de novembre de 2017

En Rainbow, el faune

En aquesta època, com ja es tradició, el web Amigurumi patterns convoca un concurs de disseny d'amigurumis. I, com ja és tradició, he estat treballant en un amigurumi per presentar a concurs. L'any 2015, vaig presentar-hi en Bernard, el forçut de circ, i l'any 2016, en Berndt i la Judy, dos adorables monstres.

Enguany, l'objectiu és dissenyar una criatura màgica. Així que de moment les propostes són unicorns, sirenes, dracs i fades, a banda d'algun gnom, alguna bruixa, algun griu i algun mag. Vaig pensar en la meva sirena, però la veritat és que si em presento cada any a aquest concurs és perquè m'encanta assumir cada any un repte nou. Per tant, vaig aventurar-me en el món de les criatures màgiques. El primer que se'm va acudir va ser un faune. I quan imagino un personatge ja no el puc abandonar. Això sí, havia de ser un faune alegre i naïf, res a veure amb els faunes diabòlics. De tot això i després d'un parell de prototips, va néixer en Rainbow, un faune que viu allà on neix l'arc de Sant Martí.


Si em segueixes, ja saps que m'agrada experimentar amb les formes i no limitar-me a encaixar peces esfèriques o allargades les unes amb les altres. Per tant, un faune, amb potes de cabra, el tors nu i uns braços moldejats, era el repte ideal.


Com a complement a un faune tan naïf que té les banyes del color de l'arc de Sant Martí, una mata de cabells teixida amb Nieve, de Valeria Lanas. I per si fa fred, una bufanda interminable amb l'últim dels fils que ha arribat per augmentar la meva carta de colors.

Per cert, fins a  finals de mes està obert el termini per presentar dissenys a concurs. Després, de l'1 al 8 de desembre, hi haurà una votació popular. L'any 2015 em vaig classificar en la posició 107 i l'any passat, en la 91. Dubto que amb la competència que hi ha continuï escalant posicions però, passi el que passi, en Rainbow ja ha començat a fer la seva màgia i avui, després d'uns mesos de males perspectives en qüestions de salut, ha sortit l'arc de Sant Martí.

Després de la votació, en Rainbow es va classificar en la posició 268 d'un total de 707 participants. Haurem de practicar una mica més la màgia...

30 d’octubre de 2017

Castanyada vs. Halloween

He de confessar que demà ni em disfressaré ni tindré llaminadures a punt per si un fantasma o un zombi truca a la porta i em diu: Trick or treat? Però cal reconèixer que, en el món dels amigurumis, Halloween dona molt més joc que la castanyada. Ja ho vaig dir l'any passat, quan et vaig presentar la meva castanyera: les possibilitats de fer més amigurumis relacionats amb la castanyada es redueixen bastant, si no és que m'animo a fer una castanya, un panellet o un moniato. I no ha sigut el cas. Enguany m'he decidit per una bruixa que em va captivar tan bon punt la vaig veure.


El patró és d'una dissenyadora alemanya potser no gaire coneguda: Miss Hook. Sobretot em van agradar les formes rotundes de les seves nines. Jo que, per la talla i també per altres principis, soc bastant contrària als cànons de bellesa establerts, odio els amigurumis estilitzats i de cabells interminables, molt de l'estil de les dissenyadores russes entre altres.

Això és el que primer em va cridar l'atenció d'aquest disseny de Miss Hook, és veritat. Però, un cop vaig descarregar el patró a la meva tauleta tàctil i vaig començar a teixir un punt després de l'altre, em va entusiasmar. És el patró més original que he teixit en molt de temps i fa ben veritat allò que amb les grans dissenyadores sempre s'aprèn alguna cosa. Res, des de les sabates i els volants del vestit fins al cabell i el barret, està teixit com jo m'hauria imaginat. I el millor de tot és que el resultat és genial.

Si torno a teixir la meva bruixa, només faré un petit canvi. I serà en els cabells. Tot i que queden espectaculars, són massa rebels i costa massa dominar-los per poder cosir-hi el barret. Jo crec que amb menys densitat capil·lar el resultat podria ser també fantàstic i... trigaria una mica menys, perquè per poc no arribo a temps a Halloween. Només una dada: per fer el cabell he gastat aproximadament tres quartes parts d'un cabdell de 100 g. Uf!

Per acabar un toc suau a les galtes, amb un retolador Copic Ciao. Sí, ja ho sé, és massa guapa i tot per ser bruixa...


I tu també t'has apuntat a la festa de Halloween?

16 d’octubre de 2017

Bon dia a la Vila del Pingüí

Així començava cada capítol de la sèrie japonesa d'anime El Dr. Slump, creada per Akira Toriyama, que després va crear Bola de drac.

TV3 va emetre El Dr. Slump als anys 80. A mi em va enxampar d'adolescent, però és una sèrie tan surrealista i irreverent que crec que tenia més seguidors entre la gent de la meva edat que entre la canalla.

Malgrat el títol, la gran protagonista de la sèrie és l'Arale, un robot humanoide creat pel Dr. Slump en forma de nena d'uns 10 o 12 anys amb una força extraordinària i amb un desconeixement absolut dels convencionalismes. L'Arale i el seu creador viuen a la Vila del Pingüí i estan envoltats de personatges encara més surrealistes com un sol que es renta les dents cada matí; un porc autòmat que anuncia que s'ha fet de dia; la Gachan, un bebè amb ales que també és una creacció del Dr. Slump, i... caques de color rosa que parlen. 


Sí, tot aquest rotllo era per explicar-te que aquesta caca riallera és un personatge d'anime japonès i per excusar la meva recent obsessió per les caques en versió amigurumi. Després de la princesa caca, un disseny d'Anna Vozika, i del meu al·legat a favor del ganxet gamberro, vaig pensar que podia versionar aquest fantàstic patró per fer la caca rosa de l'Arale. Només calia canviar el color del fil, brodar els ulls -que per cert em va costar moltíssim- i fer-li la boca amb feltre blanc i negre i un retolador Posca de color rosa.

I tu, coneixies l'Arale o ja em faig gran?

4 d’octubre de 2017

Un gosset tristoi

La setmana que publico un post habitualment ho faig en dilluns, però aquest dilluns estava trista. Si no t'imagines per què, fes un cop d'ull a les portades de la premsa escrita internacional o al que n'han dit televisions com la CNN, Al JazeeraTele Sur o Sky News.

Potser un blog de ganxet no és el lloc per posicionar-me sobre l'actualitat informativa però després de l'odi i la violència una no pot continuar com si res. 

Per això també entre els amigurumis que estan enllestits i als quals ja he fet la sessió de fotos, n'he triat un amb aspecte tristoi. És aquest gosset, disseny del blog Oh, divino botón.


És un disseny senzill, ideal per customitzar-lo com vulguis. En el meu cas, la taca a l'ull, el llacet, els pantalons... A més, amb uns 14 cm, és de la mida ideal. Ja saps que m'avorreixo amb els amigurumis enormes. 

Tot i que m'he divertit molt amb aquest patró, avui no tinc ganes d'escriure més. Espero que el pròxim dia no estiguem tan tristos ni jo ni l'amigurumi que protagonitzi el post. 

25 de setembre de 2017

A fer nones

Sempre ho dic: no m'agraden gaire les nines. I he de confessar que els bebès tampoc. Sí, flagel·leu-me, mares de família. Sempre he pensat que és perquè jo ja tinc un nen interior i no pas gaire amagat però el Sr. Descabdello discrepa: diu que no tinc un nen interior sinó 22 com a mínim! Però ja m'estic desviant del tema. Tot i que havia començat dient que no m'agraden gaire les nines, fins i tot a mi en Hoki em va entendrir. És tan dolç, amb aquests ullets dormilegues... A més, encara no havia provat cap patró d'Amour Fou Crochet. Així que m'hi vaig decidir.

 
El patró és, en línies generals, fantàstic. Per exemple, compleix amb el requisit de ser senzill i, malgrat això, donar com a resultat un amigurumi original. Només he afegit el llaç al pantalonet inspirada per Mis pequicosas. Els ulls brodats són un encert i també m'han agradat molt les galtes brodades amb punt de creu. Nassos i melics no són habituals en el món dels amigurumis però en aquest disseny són imprescindibles. I és tan fàcil com fer un puff stitch o com en diu la Carla Mitrani al patró en espanyol un punto pochoclo. Aquesta sí que és bona! Un altre sinònim a la llista i jo sense saber com dir-ne en català! 


Però no tot són flors i violes. I és que he tingut un clar problema en les proporcions: he hagut de suprimir 4 o 5 fileres del cap -després de tantes provatures ja no recordo amb exactitud quantes- per aconseguir una forma arrodonida, pròpia d'un cap. I una darrera qüestió que no m'ha agradat del patró és que la dissenyadora proposa teixir la gorra amb un fil més gruixut i un ganxet de 4,5 mm. Per què se suposa que he de tenir un fil més gruixut? I per què se suposa que el resultat de la gorra amb un fil més gruixut serà proporcional al cap? Em sembla que el més lògic és teixir tot l'amigurumi amb el mateix tipus de fil, precisament per assegurar la proporcionalitat. Potser sí que estic rondinaire però és que quan compro un patró, precisament perquè hi ha una feina de disseny al darrere, espero poder fer ganxet tranquil·lament i sense haver de prende notes ni amoïnar-me mirant l'amigurumi des de totes les òptiques possibles per decidir si faig una filera més o no.  


Malgrat aquestes ensopegades, el resultat final és molt tendre. La prova és que en Hoki va ser un dels gairebé 50 amigurumis que vaig vendre al Mercat d'Artesania de Montbriart, a Montbrió del Camp, en el qual, tal com et vaig mostrar a Instagram Stories, vaig participar. Per cert, una cita imprescindible per als amants de l'art!