Temps de flors

La primavera és, per excel·lència, temps de flors i per tant el moment indicat per teixir algunes de les nines de la col·lecció Tutti frutti, dissenyada per Lulu Compotine, una de les reines de les nines amigurumi.

En concret, es tracta d'en Paco, la rosella; la Clochette, la campaneta, i la Mia, la camamilla. El patró, tot i que jo m'he limitat a les tres primeres, inclou les indicacions per teixir també la Sakura, la flor de cirera; en Charlie, la maduixa, i els seus insectes preferits: una eruga, una abella, un caragol, una papallona i una marieta.

Per mi, Lulu Compotine és ja una garantia i, efectivament, el patró és de 10. Com ja et pots imaginar, són cinc dissenys idèntics en els quals només canvia la gorra, que és el que té forma de flor, i també el coll, que és diferent per a cadascuna de les cinc nines. Això sí, no són tan petites com m'imaginava: amb el meu Clover de 2,5 mm fan una alçada d'entre 15 i 16 cm.

Si et fixes en la foto d'aquest trio, veuràs que és ben cert allò que les coses fetes a mà mai poden ser exactament iguals. I és que, malgrat utilitzar el mateix ganxet i el mateix fil, els caps m'han quedat lleugerament diferents. Després d'uns quants anys fent ganxet, estic segura que no és qüestió de la tensió, sinó que més aviat ho atribueixo al cotó sintètic. Sempre dic que es parla poc tant de les diferents qualitats d'aquest matreial imprescindible per fer amigurumis com de la dificultat d'utilitzar-lo correctament. També he de confessar que fa poc he canviat de proveïdor, però hauré de tornar a la meva merceria habitual perquè l'estalvi de 3 euros –sí, jo compro el cotó sintètic per quilos, a entre 13 i 16 euros el quilo– no val la pena si el resultat és un cotó sintètic menys dens i menys modelable.

De les tres flors, el meu primer objectiu va ser teixir la rosella. Sí, es diu Paco, segurament perquè en francès una rosella és un coquelicot. I és més fàcil del que sembla: amb només dos pètals cosits a la gorra ja tens aquesta delicada flor que anuncia l'estiu entre els camps de blat.

La Mia és la flor de camamilla. Tot i que em va costar d'entendre com fer la fulla, el conjunt de la gorra queda ideal, més encara combinat amb aquest groc rentat que la casa Hilaturas LM ja no fabrica. Però jo en tinc alguns cabdells que guardo per a ocasions especials com aquesta.

I acabo amb la Clochette, la campaneta, que potser és la que menys m'agrada per aquest lila apagat que vaig triar per a la flor.

Sigui com sigui, i malgrat la sequera, és el moment de gaudir del temps de flors, abans que arribin les temperatures abrusadores d'estiu que tant temo.

Ja és primavera

Pasqua o primavera, qualsevol excusa és bona per presentar-te aquesta conilleta de Jo Handmade Design que fa molt que esperava a la meva llista d'amigurumis pendents.

Evidentment, el gran encert del patró és l'arquitectura del cos. No només per la morfologia –amb un toc realista– sinó perquè els procediments d'aquesta dissenyadora italiana són molt originals. Per exemple, a excepció de les orelles no s'ha de cosir res més, ni tan sols la cua. Això sí, a mi em resulta impossible teixir peces de només 4 punts baixos de diàmetre, per la qual cosa he hagut d'adaptar els braços. 

Seguint amb l'arquitectura, ja saps que amb augments i disminucions es pot fer pràcticament màgia però també és veritat que la Giovanna Monfeli proposa, de forma opcional, fer servir netejapipes per a les potes i els braços. Ah! I també és imprescindible esculpir els ulls, tècnica que com sempre m'ha quedat així aixà.

L'altra clau del patró és el jacquard dels ulls. La veritat és que la perpectiva era complicada i la foto no li fa justícia: la Brandy –aquest és el nom que proposa la dissenyadora per a aquesta conilleta– és molt més bonica en directe.

A més, el patró inclou múltiples opcions: des d'una flor fins a una diadema passant per l'interior de les orelles de roba. Jo vaig provar de fer una diadema de ganxet però no em va acabar d'agradar. A última hora, en una visita a la merceria per comprar fil de cosir –la meva recent afició– vaig trobar de casualitat aquest tul i vaig pensar que aquestes coloraines escaurien molt a la Brandy. 

Ara com ara, les coloraines m'agraden tan poc com la foto. Però, sigui com sigui, ja és primavera! 

Personatges secundaris inoblidables

Com ja vaig avançar, avui és el torn d'un trio amigurumi. En concret, són els inoblidables personatges secundaris de la La bella i la bèstia de Disney, en la versió de Chiacrafts. Podria haver sigut un quartet, perquè aquesta dissenyadora italiana té també disponible el patró d'en Cogsworth –Din Don en espanyol–, el rellotge, però amb aquests tres ja he tingut una bona dosi de maldecaps.

Després de teixir en Peter Pan i la Campaneta vaig criticar bastant la tendència a complicar-se la vida de Chiacrafts, però és indubtable que sense complicar-se la vida no es pot aconseguir el nivell de detall dels seus dissenys. I he de reconèixer que els patrons d'aquest trio amigurumi són excel·lents. L'experiència és un grau i segur que també hi té a veure que no siguin patrons gratuïts.

Però anem al gra. Vaig començar amb Mrs. Potts i tot va anar com una seda. Les úniques dificultats són el tapestry de la base, per al qual vaig haver de recórrer al punt baix en X, i els ulls, que vaig haver de retocar perquè em quedaven massa grossos. No estic del tot conforme amb el broc de la tetera, però amb aquesta tècnica de deixar un forat en una peça i després tornar a incorporar-hi el fil per fer una altra peça el resultat final sol ser poc polit.

Vaig seguir amb en Chip, la tasseta escantellada. Si el tapestry en la base de Mrs. Potts ja va ser difícil, imagina't quanta paciència es necessita per treballar amb tres colors en una peça de només 16 punts baixos de diàmetre. Superat aquest escull, me les vaig haver d'heure amb l'esquerda a la vora de la tassa. He de confessar que no acabava d'entendre què havia de fer i que vaig improvisar. Ah, i per rematar-ho vaig decidir no fer les bombolles en el te, que semblaven qualsevol cosa menys unes bombolles.

En definitiva, la parella no em desagrada, però jo recordava Mrs. Potts més rodanxona. A més, no he aconseguit aquella mirada tendra de mare entregada. La versió de Chiacrafts és una mica millor, tot i que crec que tampoc reflecteix l'essència del personatge. Un cop acabada he pensat que potser el somriure era un ingredient indispensable que Chiara Cremon no va valorar prou. I en Chip és divertit però té una expressió una mica sorrruda. 

I per fi va arribar el torn d'en Lumière, que de fet és el meu personatge preferit i el motiu pel qual vaig decidir teixir aquest trio amigurumi. A primera vista, és evident que no és fàcil –ja s'intueix que cal un esquelet de fusta i filferro– però no tinc cap crítica al patró. Si hi he fet modificacions ha sigut només per simplificar. Sí, Chiara Cremon té tendència a complicar-se la vida i jo a simplificar. És el que he fet amb el peu del canelobre i, sobretot, amb les flames. I és que per a les flames Chiacrafts proposa una peça bicolor teixida en fileres i amb el filferro a la vista, però jo he optat per una peça en espiral cosida a la manera tradicional.

I tu, també creus que aquests personatges secundaris són inoblidables?

La colla de Shrek, en versió amigurumi

Com passa el temps! La pel·lícula Shrek es va estrenar el 2001, fa més de 20 anys, i és ja tot un clàssic. He trigat, tot i que només fa vora 10 anys que faig ganxet i no pas 20, però no m'he pogut resistir a aquestes versions chibi de la dissenyadora xilena Muñequista.

Els patrons són genials. I no és només perquè tingui debilitat pel amigurumis petits sinó perquè tot encaixa a la perfecció. 

Vaig començar amb l'Shrek, que és força senzill, a excepció potser de les orelles i d'aquesta armilla tres talles més petites del que li caldria a aquest entranyable ogre. Va ser amb aquest primer personatge amb el que vaig descobrir l'enginyós sistema que proposa la Cony Olivares per articular les cames només amb fil.

El personatge de la princesa Fiona és una mica més entretingut: els detalls del vestit però sobretot els cabells necessiten el seu temps. Això sí, hi insisteixo, no vaig haver de fer ni una sola modificació.

L'Ase va ser l'últim integrant d'aquest trio amigurumi. Entre les orelles, el serrell i una mica de gràcia amb el brodat dels ulls, el resultat és gairebé tan divertit com el personatge d'animació en què s'inspira aquest amigurumi. El que no m'acaba d'agradar, per allò de les proporcions, és que el cap de l'Ase sigui més gros que el de Shrek, però la veritat és que és l'única crítica que tinc.

Si ets fan de Shrek, pots ampliar el nombre d'integrants de la colla, perquè Muñequista té també a la venda els patrons per fer els trigèmins, fills de l'ogre i la princesa, i el Gat amb Botes, el personatge que apareix en les darreres seqüeles de la saga.

Jo amb el trio de personatges principals n'he tingut prou però la cosa va de trios i, d'aquí a un parell de setmanes, tornaré amb tres personatges més d'una altra pel·lícula d'animació. No te'ls perdis!

Sense complicacions

En aquesta ocasió, m'he deixat estar de complicacions: ni jacquard, ni brodats impossibles, ni caps monstruosos. Per acabar el mes de febrer he recorregut a un amigurumi senzill d'una dissenyadora infal·lible: aquesta alpaca de Lulu loves the moon.

I aquesta entrada serà curta perquè no tinc res a dir d'aquest patró, excepte que és espectacular i que tot encaixa a la perfecció. La senzillesa, sens subte, hi té molt a veure però el bon ofici d'aquesta dissenyadora austríaca, que ja té un lloc entre les grans del disseny amigurumi, també.

Pel que fa als colors, m'he inspirat en la proposta original per combinar el color caldera i el mostassa, amb un esquitx de salmó, per donar-hi un toc més alegre. I segur que estàs d'acord amb mi que la manteta és el remat perfecte per a aquest amigurumi de mirada tendra.

Ja estic impacient per vendre aquesta alpaca i poder teixir-ne una altra. Però més impacient estic encara per descobrir nous dissenys de Lulu loves the moon, que fa temps que no ens sorpèn amb novetats.

De races i amigurumis

Tot i que ja saps que jo soc més de gats, quan Cutie Me Store va posar a la venda aquest disseny va anar directe a la meva llista d'amigurumis pendents. 

És un gos de la raça teckel, també anomenada dachsund. Vaja, un gos salsitxa de tot la vida. Però no és pas la raça el que va determinar la tria d'aquest disseny. Jo, que sempre he tingut gats rescatats del carrer, soc una ferma defensora de l'adopció i no pas de comprar un cadell a un criador. Més aviat suposo que em van enamorar aquesta mirada tristoia i el jersei de ratlles.

A més, després de descobrir aquesta dissenyadora ucraïnesa amb un ruquet que vaig qualificar d'obra d'enginyeria, comprar un patró de Cutie Me Store era tota una garantia.

Efectivament el patró no em va decebre. Per exemple, el jersei li queda com un guant. El més destacable d'aquest disseny, però, és la divertida arquitectura del cos i de les potes. Això sí, com que l'Anna Khramova també s'ha apuntat a la moda del punt baix en X –és una epidèmia, tu!– en algunes fileres cal redistribuir els augments o les disminucions per mantenir la forma del disseny original.

El que em va sorprendre –i negativament– són les indicacions per començar peces amb una cadeneta d'inici, com és el cas de les potes i les orelles. Com qualsevol ganxetaire sap, en una cadeneta inicial de cinc punts la primera no és operativa i només es pot teixir en les quatre restants. Per tant és impossible fer tres punts, un augment triple a l'extrem, tres punts més i acabar amb un altre augment triple. No surten els números. 

Finalment, i després de desfer i comptar un parell de vegades, vaig entendre que no era que jo m'estigués equivocant sinó que Cutie Me Store considera l'última cadeneta com si en fossin dues, de manera que en comptabilitza quatre en cada costat, i que el que calia fer en realitat eren tres punts, un augment quàdruple a l'extrem, dos punts més i un augment triple per acabar. Suposo... 

El meu teckel és, com diria un expert en aquesta raça, negre i foc, colors que en la meva versió s'han convertit en gris marengo –el meu as a la màniga per evitar el negre– i mostassa. Però, si ets de les que s'acovardeixen davant de la tècnica jacquard, no et preocupis: Cutie Me Store proposa també l'opció de fer un teckel de color xocolata.

Sigui com sigui, malgrat preferir els gats, els animals rescatats i els patrons en punt baix en V, aquest teckel compleix tots els estàndards tant de la raça com del disseny amigurumi. No t'ho sembla?

D'ossos panda i patrons que s'entravessen

Després d'un pingüí i d'en No Face, el mític personatge de Studio Ghibli, aquest és el meu últim amigurumi en què el blanc i el negre tenen un protagonisme especial. Quan es tracta de combinar aquests dos colors bàsics és evident que un os panda té molts números per a la rifa i aquest de Funny Hook Design em va robar el cor.

Però, com passa de vegades, el meu entusiasme es va anar desinflant a mesura que el projecte avançava. Bona part de culpa la tenen els 78 punts de diàmetre del cap. I és que ja saps que els amigurumis grossos m'avorreixen. A això s'hi van sumar alguns descuits com indicar on s'han de posar els ulls o on s'han de cosir les orelles, per a mi imperdonables en un patró que val vora 10 euros. Sí, tot i que jo el vaig comprar l'estiu passat aprofitant una oferta, les dissenyadores russes en general tenen els preus pels núvols.

Cansada de teixir un cap de 78 punts de diàmetre, vaig decidir seguir el disseny original i cosir cap i cos enlloc de tancar el cap, que és el que acostumo a fer. Però amb només 16 punts d'obertura la unió era bastant inestable. Així que va tocar desfer tant el cap com el cos i deixar 28 punts d'obertura per donar-hi més estabilitat.

En el procés de teixir el cos, també em vaig trobar amb la sorpresa que Funny Hook Design proposa articular les potes i els braços. Sí, va ser una sorpresa perquè això no s'adverteix en la descripció del patró. En canvi, des del meu punt de vista és tan o més important que el ganxet utilitzat o la mida final de l'amigurumi. Sortosament, només vaig haver d'improvisar algun petit canvi i cosir les peces al cos. 

Amb tot plegat, quan va ser l'hora de fer el jersei jo ja n'estava tipa i cuita, d'aquest os panda. Així que vaig descartar el jersei i ahir mateix, just abans de posar-me a fer les fotos, vaig improvisar un llaç amb un retall de roba per donar-hi una mica de color.

Malgrat que el patró se'm va ben entravessar, vist en perspectiva el meu os panda no és tan odiós. I a tu, se t'ha entravessat alguna vegada un patró?

En No Face, en versió amigurumi

Ja vaig avançar que en els amigurumis d'aquest mes la combinació de blanc i negre tindria un protagonisme especial. El que no et vaig advertir és que em falta temps per a tot. No cal que el dia tingui més hores, que no ho resistiria. Però potser si la setmana tingués més dies... 

Així doncs, vaig tard però compleixo la promesa amb aquest disseny gratuït que trobaràs al compte d'Instagram de Crochet Art by Mau. Es tracta de Kaonashi o No Face, un personatge de la pel·lícula El viaje de Chihiro, produïda pel mític Studio Ghibli i guanyadora d'un Oscar el 2002.

En No Face és una ombra negra amb màscara. Segons els experts en la filmografia de Hayao Miyazaki, el director d'aquest clàssic de l'anime japonès, en No Face és un esperit que representa les persones que no troben el seu lloc al món i que busquen desesperadament la seva identitat.

Analitzar El viaje de Chihiro, una pel·lícula entre la màgia, la fantasia i el surrealisme amb mil i una metàfores, seria molt complicat. Per això val més que em centri en el patró de Crochet Art by Mau, una ganxetaire poc coneguda amb alguns patrons gratuïts.

Feia temps que buscava un patró d'aquest personatge misteriós i vaig ensopegar amb aquest disseny per casualitat. Malgrat no ser res de l'altre món, em van agradar la simplicitat i la mida –34 fileres per al cos amb un diàmetre màxim de 28 punts–.

La clau, evidentment, és la traça que puguis tenir a brodar la màscara, més encara tenint en compte la mida. En el meu cas, tenir el projecte aparcat i decidir-me a brodar un dia, amb calma i una mica d'inspiració, va ser un encert i no estic gens descontenta amb el resultat.

En No Face aprèn a fer mitja al llarg de la pel·lícula amb un cabdell vermell. Tot i que sempre dic que no m'agrada fer mitja, volia representar-lo, igual que Crochet Art by Mau, concentrat en la seva nova afició. Al capdavall, teixir i fer ganxet, tot i que les eines siguin diferents, són processos bastant similars.

La proposta del patró original és simular el teixit amb una peça quadrada de ganxet però jo ho vaig voler fer com cal. Això sí, a escala i, per tant, amb dos escuradents. I si ja em resulta difícil amb les agulles de fer mitja, imagina't amb els escuradents... Però s'ha de reconèixer que és la cirereta del pastís per rematar aquesta versió amigurumi d'en No Face.

I tu, coneixies aquest esperit aficionat a teixir?

Propòsits d'any nou

Res millor per estrenar l'any que fer-ho amb un amigurumi. En aquest cas, aquest pingüí tan divertit, un disseny de Hainchan.

Ja veus, doncs, que hi ha pocs canvis per aquí, tot i que el primer dia de l'any és el moment de fer-se bons propòsits per canviar rutines. En el meu cas, són bastant ambiciosos: reprendre les caminades i les sessions de full body, millorar l'alimentació, preocupar-me menys per les coses i procurar viure l'aquí i l'ara.

Pel que fa al ganxet, no m'he fet cap propòsit. Tot i la irrupció de la costura en la meva vida –sí, sí, des de l'octubre que vaig a classes de costura i ja m'he comprat una modesta Singer– crec que res podrà desbancar la meva principal afició: els amigurumis.

He de reconèixer que he estat pensant a fer canvis en les publicacions del blog: escriure menys, atorgar una puntuació als patrons... Però no tinc res decidit. Hi continuaré pensant i potser al juny, amb motiu dels 10 anys del blog, provaré de fer algun canvi en el format de les publicacions.

Però tornem al pingüí de Hainchan, que m'ha donat més maldecaps del que pensava. El primer ensurt va ser descobrir que calia treballar en jacquard per teixir el cap. Podia haver optat per fer-lo bicolor, que és el que m'havia semblat per les fotos del disseny original, però com que sempre intento treure ferro al jacquard vaig decidir ser fidel a les meves teories.

Hi ha dues tècniques habituals per treballar en jacquard. No és la primera vegada que te'n parlo. La més fàcil és treballar en front loops, és a dir, agafant només la baga del davant. L'inconvenient d'aquesta tècnica és que la peça resultant queda poc rígida, que és el que s'espera d'un amigurumi teixit amb fil de cotó i amb un ganxet més petit del que recomana el fabricant. L'altra tècnica és fer punt baix en X. Tot i que si no hi tens pràctica és molt més lenta, sol donar molt bon resultat. 

En aquesta ocasió, però, en què havia de treballar amb fil negre, que és el terror de qualsevol ganxetaire per molt que tingui bona llum i ulleres per a la presbícia, vaig descartar el punt baix en X. I com que només es tractava d'una desena de fileres vaig optar per teballar en front loops, però en fileres alternes, per minimitzar la pèrdua de rigidesa.

Parlant del jacquard, vaig descobrir un petit error en el patró –concretament en una filera enmig del jacquard no hi havia indicacions sobre els canvis de color– però per sort Hainchan em va respondre de seguida a través del xat d'Etsy.

Les peces circulars dels ulls també em van donar algun petit problema. Tot i que vaig anar amb cura de no posar massa cotó sintètic al cap, em quedaven justes ja que han de quedar alineades amb el jacquard. Però això tenia fàcil solució: només va caldre fer-hi alguns punts més. El que encara ara em pregunto es com cosir les peces superposades a un amigurumi perquè el resultat sigui delicat i no barroer. Si t'hi fixes, hi ha una gran diferència entre el pingüí de Hainchan i el meu.

Per cert, escrivint això m'acabo d'adonar que he oblidat maquillar les galtes del pingüí. Gggrrr! Ja veus que els meus oblits es repeteixen enguany.

I acabo amb la gorra estil pixie. Vaig confiar en el patró de Hainchan, que em sembla una dissenyadora de solvència contrastada, però la vaig espifiar. Com ja em va passar amb la gorra de l'aneguet de Hello Lady Ellie, el patró no està ben resolt i, un cop més, vaig haver de recórrer a la proposta de Lulu loves the moon per a la gorra de la Peaches.

Pel que fa als colors, la meva idea era combinar el gris marengo i el gris perla, però com que en tenia poc estoc vaig haver de conformar-me amb una combinació més tradicional: negre i gris. Per contrarestar, crec que el groc amb efecte rentat de la gorra i el verd aigua per a la bossa –per cert, en la meva versió, sense ulls– són un encert. 

I parlant de colors, en els pròxims amigurumis el blanc i el negre tindran un especial protagonisme. Tens ganes de veure'ls?

Ah, bon any nou!

Bon Nadal!

A qui se li acut fer una publicació al blog per Nadal? A mi. I és que Nadal era el millor moment per presentar-te aquest naixement, un disseny d'Aradiya Toys.

He de confessar que soc una atea rematada. Entre molts altres arguments, com que si déu existeix és cruel, el de més actualitat són les atrocitats que es cometen en nom de les religions. Però no ens posem transcendentals. La qüestió és que a primers de mes havia d'anar amb els meus amigurumis a una fira de Nadal i que des del setembre he estat fent pares Noel, tions i naixements a dojo.

El disseny del naixement està basat en la col·lecció "Aradiya Toys Minis", que des de la publicació del llibre Mini kingdom s'ha convertit en tot un filó per a aquesta dissenyadora ucraïnesa. Tots els amigurumis de la col·lecció es caracteritzen per no tenir ni peus ni potes sinó una base circular. 

Això sí, he de dir que, almenys amb el meu fil de cotó habitual, no són del tot minis, ja que, un cop acabats, aquests amigurumis fan uns 13 cm d'alçada. D'altra banda, amb un cap de 51 punts de diàmetre i una base de 28 punts, els mal anomenats minis, a més de no ser minis, no són gaire estables. La meva solució va ser posar a la base una peça circular feta amb pasta per modelar d'aquella que s'asseca al aire i no necesita cocció. Oli en un llum!

Pel que fa a la resta, els dissenys són molt originals i els patrons són fantàstics, amb mil i una explicacions i una pila de fotos del procés. Però també és cert que l'Olka Novytska, tota una patum del disseny amigurumi, té certa tendència a complicar-se. I com que jo només tenia tres mesos per aconseguir un bon estoc nadalenc vaig simplificar diverses peces com els cabells, els punys, el mocador de cap de Josep, el vel de Maria...

El que em va portar algun maldecap va ser el nadó. Encara no tinc clar si s'assembla més a un cadàver o a una larva. I la idea d'improvisar uns bracets no ha suposat una gran millora davant d'un cap desproporcionat i del meu poc encert brodant els ulls.

Sigui com sigui, siguis atea o creient, et desitjo un bon Nadal i un bon final d'any. Jo torno el dia 1 de gener amb un nou amigurumi. No te'l perdis!